Madrid visqué ahir una jornada de terror. Diversos terroristas han perpetrat la major massacre de la història de la democràcia espanyola. El balanç provisional ofereix unes xifres tristes, encara no oficials, de 192 morts i 1.430 ferits.
Si bé el Govern n'atribuí des del primer moment l'autoria a ETA, a darrera hora d'ahir el ministre de Justícia, Miguel Àngel Acebes, afirmà que no es descartava cap línia d'investigació després de la troballa d'una furgoneta a Alcalá de Henares amb set detonadors i una cinta gravada amb versicles d'Alcorà. A més, una suposada carta d'Al Qaeda reivindicà l'atemptat.
Es col·locaren fins a 13 bombes en quatre trens de rodalies amb l'objectiu que sis esclatassin a Atocha. A part d'aquest lloc, els artefactes explotaren al carrer de Téllez, a Santa Eugenia i al Pozo del Tío Raimundo. Les altres tres eren trampes que els artificiers feren esclatar.
L'horror es desfermà cap a les 7.40 hores del matí. De manera successiva esclataren tres bombes en un tren que estava entrant ja a Atocha; quatre més en un altre tren als voltants del carrer de Téllez, pròxim al centre ferroviari; dues més a l'estació del Pozo del Tío Raimundo; i una altra a la de Santa Eugenia. Totes les bombes anaven col·locades en motxilles deixades pels terroristes en vehicles de rodalies de Renfe que havien partit de les seves estacions d'origen -de Guadalajara el que esclatà a Atocha i d'Alcalá de Henares els altres tres- entre les 6.45 i les 7.15 hores. El caos s'apoderà d'aquestes quatre zones de Madrid.
Segons les darreres xifres oficials, l'atemptat més sagnant va ser el comès a Atocha, amb un total de 89 morts -59 i 30 de manera respectiva en els dos combois que els terroristes destrossaren, el que entrava ja a l'estació i el del carrer de Téllez). Quant al Pozo, hi moriren 67 persones i a Santa Eugenia 17 més.
Els atemptats tingueren lloc en plena hora punta. Centenars de persones es desplaçaven en aquells moments als seus llocs d'estudi i de feina. Els centenars de ferits foren traslladats als hospitals 12 de Octubre, Gregorio Marañón, Princesa, San Carlos, La Paz, Ramón i Cajal, Niño Jesús, Leganés, Puerta de Hierro i fins i tot a l'hospital militar Gómez Ulla. A Santa Eugenia i al poliesportiu Daoiz i Velarde, entorn d'Atocha, s'hagueren d'habilitar sengles hospitals de campanya.
Explosions
Sis de les bombes, les que esclataren als voltants d'Atocha i les del carrer Téllez, havien d'explotar a la mateixa hora a l'interior de l'estació perquè es produís un efecte multiplicador de l'ona expansiva que destrossàs les instal·lacions i en provocàs l'enderrocament. El retard de tan sols dos minuts d'un dels trens, el del carrer de Téllez, evità que aquells artefactes esclatassin alhora i que es produís una catàstrofe de dimensions encara majors.
Acebes confirmà al president del Govern, José María Aznar, que l'explosiu utilitzat és dinamita titadine. En concret, cada motxilla utilitzada pels terroristes en contenia entre deu i quinze quilos, també amb nitroglicerina, una substància química que amplia l'efecte de la deflagració.
Fonts policíaques informaren que les Forces de Seguretat concentren els seus esforços a localitzar dos individus que entre les 7.00 i les 7.10 pujaren a diversos trens i en davallaren a l'estació d'Alcalá de Henares. Ambdós repetiren l'operació almenys en quatre ocasions. Aquesta vegada, i en contra del que ha succeït en atemptats anteriors d'ETA, no hi hagué cap avís, per la qual cosa la matança va ser encara pitjor.
Tres de les bombes no s'arribaren a activar gràcies a la intervenció dels artificiers, que les feren explotar de manera controlada. Dues eren a Atocha
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.