Zapatero troba «lamentable» el PP i «impecable» la decisió de Maragall

En una declaració a la seu federal de Ferraz, el líder socialista indicà que els populars són «incapaços d'entendre que la lluita antiterrorista és un tema d'Estat», i els acusà d'intentar treure «benefici partidista» de la polèmica. A més, considerà «encertada i impecable» des del punt de vista institucional la decisió de Maragall d'acceptar la renúncia de Carod-Rovira.

En fonts del PSOE s'indicà que la comunicació de Zapatero amb Maragall i Montilla durant el dia d'ahir fins a la resolució de la crisi ha estat «molt fluida», coneixent tots ells el contingut de les declaracions públiques realitzades durant l'horabaixa.

Zapatero precisà que la seva autoritat i influència en el partit han quedat clares una vegada coneguda la resolució de Maragall sobre la crisi provocada per la reunió de Carod-Rovira amb ETA, encara que va subratllar que el fet important és que es recuperi el clima de governabilitat a Catalunya.

D'altre costat, el suport és absolut en el PSOE a la posició de Zapatero en la crisi oberta per Carod-Rovira. Destacats dirigents han assegurat que la dimissió del líder republicà, tal com s'ha produït, era l'única solució a aquesta situació i també van atacar el Govern, al qual demanen que expliqui si els serveis secrets coneixien per endavant la trobada de Carod amb ETA i si hi ha hagut un ús partidista de la informació. El president del partit, Manuel Chaves, no tem que es produeixi «una sagnia de vots» en les generals arran d'aquest cas, ni tampoc un deteriorament en la relació entre la direcció federal del PSOE i el PSC.

En el PSOE preocupa la situació desencadenada per Carod. Tant és així que els seus principals dirigents autonòmics han donat la seva opinió sobre aquesta crisi, per demostrar un suport sense fissures a la posició expressada en la jornada de dilluns pel secretari general del partit. Els socialistes culpen Carod de la «deslleialtat» que ha comès amb el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i consideren que l'única sortida a la crisi era acceptar la seva dimissió com a conseller en cap.