Carod presenta la dimissió després d'admetre que s'entrevistà amb ETA

«Potser com a conseller en cap no hauria d'haver fet» -va dir-, però «no podia desaprofitar l'ocasió» de dialogar per la pau, encara que va fer «tots els passos i gestions» com a secretari general d'ERC i no com a número dos de l'Executiu. «Demano disculpes per si pot afectar la Generalitat», digué, i afegí que d'ara endavant no contactarà amb ETA, però sense descartar que ho continuï fent el seu partit, apostant pel diàleg i per la pau. «Sé que ara, com a conseller en cap, no em correspon aquesta funció».

Carod relatà que «és ETA la que plantejà aquesta reunió» -no va precisar quan-, que «arribà en un moment» en què hi havia «esperança» d'una treva. «Acceptàrem anar a aquesta reunió per poder sentir en directe el possible anunci d'una treva». I veia «lògic que fos amb ERC amb qui volguessin parlar, tenint en compte la nova situació electoral que s'havia dibuixat a Catalunya», amb «l'avenç d'una formació sobiranista pacífica».

Carod al·legà el seu sentit de la «responsabilitat» malgrat el «risc personal» en l'assumpte i que, «encara que sent conseller en cap potser no ho hauria d'haver fet», ell «no podia desaprofitar l'ocasió de dialogar amb ETA», voluntat que ja havia anunciat en declaracions a la revista Elkarri.

«Pensàvem que podíem fer un servei a la causa de la pau» amb «una conversa amb ETA», digué, i afegí que «parlant la gent s'entén», un fet que faria «tantes vegades com fes falta». Així, va recordar que ell mateix féu «de mitjancer en la desactivació inicial de Terra Lliure» per «plantejar-la en un altre àmbit».

Carod aprofità una roda de premsa que estava convocada a la seu d'ERC per parlar sobre la notícia publicada pel diari ABC. A l'acte no va admetre preguntes i va estar acompanyat pel president del partit, Jordi Carbonell; l'exabat de Montserrat Cassià Maria Just; l'advocat August Gil-Matamala, i el sociòleg Salvador Cardús. Carod els presentà com a firmants del manifest per la pau, el diàleg i la llibertat del 2000 i explicà que els va fer saber «la possibilitat d'aquest contacte», si bé insistí assumir «tota responsabilitat del contacte».