«El Partit Popular advoca de manera decidida per una territorialització del Senat que ha d'aconseguir-se en dues fases: una primera mitjançant la reforma del seu reglament i una segona per la via d'una clara reforma constitucional». D'aquesta manera es pronunciava Mariano Rajoy en la ponència autonòmica presentada a l'XI Congrés estatal del partit, el febrer de 1993, segons informà ahir la Cadena Ser.
La ponència, que sortí aprovada amb només cinc vots en contra, també parlava de la possibilitat que Espanya es convertís en un estat federal. El seu primer apartat, titulat «Situació actual», començava amb l'epígraf 'Antecedents' i es referien a l'Estat de les autonomies. «Així, doncs, la Constitució del 78, en matèria d'organització territorial de l'Estat, deixa clares dues idees», afirmava el programa. La unitat nacional era la primera pel ponent i, en segon lloc, el reconeixement i la garantia del dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions.
Rajoy defensava que el Senat havia de ser «una cambra de les comunitats autònomes» i que, encara que el model constitucional tenia plena validesa, des de la lleialtat a la Carta Magna s'havia de tenir «la mirada posada en les necessitats i demandes d'una societat complexa i avançada que requereix donar respostes intel·ligents i eficaces a l'organització territorial de l'Estat».
També llançava una advertència, davant les crítiques que poguessin arribar: «Afirmar que subsisteixen manques en el desenvolupament del model no significa qüestionar-lo, sinó tot el contrari: una autèntica declaració de confiança al text, al qual es vol servir i perfeccionar». Aquest congrés va ser el de l'«administració única» propugnada per Manuel Fraga i detallada en aquesta ponència, que dirigí i presentà Rajoy.
La ponència fixava com a disfuncions del sistema autonòmic el finançament, el Senat i la proliferació de la burocràcia i la duplicitat administrativa. Rajoy defensava llavors la corresponsabilitat fiscal entre l'Estat i les autonomies, perquè -deia en la ponència- «les autonomies són també Estat». L'actual candidat del PP considerava que Espanya, amb la Constitució vigent, podia ser un estat «en completa descentralització política que doni lloc a un estat substancialment federal».
«A partir d'aquestes dues afirmacions», deia la proposta, Espanya, amb la Constitució vigent, podia ser, a més de dues opcions més, «un estat en completa descentralització política, que doni lloc a un estat substancialment federal». Després de recordar aquesta ponència i amb aquestes dades a la mà, el Partit Socialista de Catalunya ha exigit al PP que deixi de desqualificar i insultar el PSOE. Així mateix han remarcat que el Partit Popular català, en el seu programa per a les eleccions autonòmiques de Catalunya, apostava per crear una agència de gestió de tributs de la Generalitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.