EfeMadrid13/01/04 0:00
TW
0

Més de 92.000 estrangers en situació il·legal foren repatriats l'any 2003, un 20 per cent més que l'any anterior, mentre que el nombre de residents legals passà d'1'6 milions d'immigrants en el darrer exercici, xifra que triplica la de 1996. Respecte de les Balears, aquesta comunitat acull 75.867 immigrants en situació legal, més de la meitat dels quals procedeix d'Europa. La xifra suposa un increment del 28'1%. Del total d'immigrants legals de les Balears, 32.650 pertanyen al Règim General i els altres 43.217 al Règim Comunitari.

La majoria dels repatriats, el nombre dels quals suposa un increment del 20'18 per cent respecte del 2002, eren de nacionalitat romanesa (32.306); seguits pels marroquins (24.146); els búlgars (8.266) i els equatorians (6.476). Quant a la immigració irregular amb embarcacions, el nombre de detinguts que miraven d'accedir il·legalment a Espanya pujà a 19.176, un 15 per cent més que el 2002 (2.506 arrestats més). Quant a les polítiques d'ocupació, el delegat considerà «significatiu» el nombre d'altes a la Seguretat Social registrades l'any passat, que superaren les 963.000 i significaren una alça del 15'79% en relació amb el 2002. El percentatge d'estrangers afiliats suposa una mitjana estatal del 5'7 per cent dins el conjunt de l'Estat. La xifra se situa per sobre de la mitjana en el cas de les regions de Madrid, Almeria, Múrcia, Alacant i Barcelona, amb percentatges que oscil·len entre el 7 i el 8 per cent, afegí Robles.

Així n'informà ahir el delegat del Govern per a la Immigració i l'Estrangeria, Gonzalo Robles, durant la presentació del balanç sobre aquest fenoment a Espanya el 2003, quan les altes a la Seguretat Social de treballadors estrangers superaren les 963.000, un 15'7% més que l'any precedent. Aquesta darrera dada suposa que dels 16'8 milions de treballadors afiliats a la Seguretat Social, un 5'71% són estrangers, destacà el delegat. I insistí que la darrera reforma de la Llei d'estrangeria no preveu «cap regularització global».

Acompanyat pel director general d'Asil i Migracions, Manuel Pérez, Robles indicà que de les 92.679 repatriacions efectuades l'any passat, un 25% correspongué a immigrants que ja vivien al país i la resta a gent rebutjada a la frontera.

Encara que el nombre de detinguts a la zona de l'Estret (9.794) i a les Canàries (9.382) sigui similar al de l'exercici anterior, durnt el 2003 es registrà un canvi de tendència respecte del 2002. Llavors, la quantitat de detencions a les Canàries era superior a les efectuades a l'Estret. A més, es desarticularen 677 xarxes de tràfic d'éssers humans, amb un total de 2.028 responsables detinguts.

Quant a estrangers amb permisos de residència legal, Robles indicà que l'any passat eren 1.647.000 -un 24'4 per cent més-, 406.000 dels quals corresponien a persones procedents de la Unió Europea; 154.000 eren europeus no comunitaris; més de 432.000 havien arribat de l'Àfrica, 514.000 de l'Amèrica Llatina i més de 121.000 de l'Àsia.

Entre 1996 i l'any passat hi ha hagut «un important augment» de residents legals, una xifra que ha passat durant aquests vuit anys de 538.000 a 1.647.00. Les comunitats autònomes de Catalunya, Madrid, Andalusia, València i les Canàries, per aquest ordre, són les que acullen un major nombre d'immigrants en situació legal.

Per nacionalitats, la major quantitat d'aquests ciutadans són marroquins (333.000); equatorians (174.000); britànics (105.000), alemanys (gairebé 68.000) colombians (107.000); peruans (57.000) i xinesos (56.000), entre altres.

Devers 30.000 persones obtingueren el 2003 la targeta o el permís de residència a través de la reagrupació familiar, manifestà Robles. Aquest, d'altra banda, declinà oferir cap tipus d'estimació sobre el nombre d'estrangers que viuen a Espanya de manera il·legal, per evitar cometre «errors de pes» ni «entrar en el terreny especulatiu».