AgènciesMadrid12/12/03 0:00
TW
0

Els preus de l'habitatge a Espanya registraren el 2002 el major increment entre els dotze estats de l'eurozona, situant-se per sobre de la mitjana de pujada per aquest concepte, segons el butlletí mensual del Banc Central Europeu. Els incentius fiscals, les tendències demogràfiques i la baixada de tipus d'interès expliquen aquestes diferències d'evolució diferents a Europa. Aquest increment en el preu de l'habitatge podria augurar una desacceleració al sector de la construcció, de fet l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya assegura que la construcció de nous habitatges ha tocat sostre i caurà un 4 per cent el 2004.

Espanya fou l'Estat de la zona euro on més pujaren els preus de l'habitatge al 2002. En concret, s'encarí gairebé un 10 per cent, per sobre de Grècia i Itàlia, que registraren augments a l'entorn del 5 per cent, i d'Irlanda i França, que no assoliren aquest percentatge. A l'extrem oposat, Àustria registrà una caiguda del 8 per cent al preu de l'habitatge, seguida d'Alemanya i Portugal, amb un descens superior al 5 per cent en ambdós casos.

Entre el 1999 i el 2002, a Espanya, Irlanda, els Països Baixos, Grècia i França, els preus augmentaren per sobre de la mitjana de la zona euro, amb una ampliació del diferencial respecte a la zona de l'euro a Espanya i una reducció a Holanda i Irlanda. Al contrari, a Àustria i Alemanya les variacions dels preus de l'habitatge es mantingueren en aquest període per sota de la mitjana de la zona euro.

El BCE afirmà al seu informe mensual que les dades del primer trimestre d'aquest any mostren que ha persistit el fort creixement dels preus de l'habitatge al conjunt de la zona euro. Segons la seva anàlisi, als quatre darrers anys la variació interanual d'aquests preus s'ha mantingut a l'entorn del 7 per cent, davant l'1,5 per cent entre 1994 i 1998.

L'autoritat monetària europea afirmà que les principals causes de la diferent evolució dels preus de l'habitatge als diferents països europeus depenen de les seves circumstàncies particulars entre les quals destaquen els incentius fiscals i les subvencions.