Ja és un fet. El Govern presentà ahir el seu primer recurs contra el pla Ibarretxe. Si el Tribunal Constitucional ho admet a tràmit, quedarà suspesa immediatament la tramitació de la proposta al Parlament basc.
El ministre de Justícia, José María Michavila, tingué dures paraules contra la proposta de reforma de l'Estatut de Gernika, que qualificà de «totalitària», i també per al Govern basc, al qual acusà d'haver aprovat el text «sabent» que no tenia cabuda en l'ordenació legal i constitucional.
El servei jurídic de l'Estat presentà el recurs a primera hora del matí. L'escrit explica que la inconstitucionalitat de la proposta del lehendakari, Juan José Ibarretxe, és «manifesta, evident i clamorosa». Firmat per l'Advocacia de l'Estat, el recurs denuncia «nombroses i greus violacions de la Constitució», tantes que considera que «no poden haver passat inadvertides pel Govern basc, que va aprovar la proposta, ni per la Mesa, que l'ha admès a tràmit», per la qual cosa ambdues institucions han donat via lliure a un projecte il·legal «sabent» que ho era.
En el recurs s'estableix que la proposta «es diu o aparenta que és una reforma de l'Estatut», però en realitat és «una conscient ruptura amb la Constitució, cercada de propòsit». Com anuncià el Govern divendres passat, considera que el Tribunal Constitucional ha admès recursos contra mers actes de tràmit, contra circulars i instruccions internes i fins i tot contra meres actuacions materials, motiu pel qual demana l'admissió a tràmit d'aquest recurs. I és «la voluntat deliberada de trencar la Constitució el que pel Govern fa necessari aquest recurs».
Arguments
Entre els arguments esmentats per avalar la impugnació dels dos acords relacionats amb el pla Ibarretxe -el del Consell de Govern basc per presentar-lo i el de la Mesa del Parlament per tramitar-lo- està que cap d'ells «no destaca per la voluntat de ser clar».
Insisteix el recurs, rebatent les acusacions dels nacionalistes, que el seu objectiu no és impedir cap debat, ja que «no hi ha projecte polític que estigui exclòs per endavant». De fet, assenyala que tant el Govern basc com la Mesa del Parlament tenen el dret constitucional de tramitar una proposta, però «en condicions de constitucionalitat i legalitat», tant en el fons com en els aspectes de procediments, que són l'objecte d'aquest recurs al Constitucional.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.