Balears és una de les tres zones més independentistes de l'Estat

L'informe, que porta per títol «Datos de opinión», correspon a l'intèrval entre gener i abril. Segons aquestes dades, el 23 per cent dels bascs vol que la seva autonomia sigui una nació independent. Després d'Euskadi se situa Catalunya (amb un 17 per cent) i les Illes Balears (15 per cent). La xifra de les Illes és significativa tenint en compte el limitat pes polític que representen els partits nacionalistes.

Aragó supera els territoris històrics en la petició d'un major grau d'autonomia, amb un 68 per cent. Catalunya en el 63, Euskadi en un 53 i Extremadura i Melilla arriben al 52. En canvi, Ceuta (67 per cent) i La Rioja (66 per cent) són les zones on hi ha més defensors de l'actual sistema autonòmic.

Extremadura és el territori que se sent més identificat amb el terme «regió» davant «nació», mentre que a Euskadi el mateix percentatge, un 37 per cent, aposta per cada un dels dos conceptes. Catalunya i Galícia es decanten pel de «regió».

Els ciutadans més satisfets amb el seu Govern autonòmic són els de Castella-la Manxa (amb un 66 per cent), on governa el socialista José Bono amb majoria absoluta. Els segueixen Extremadura -també socialista- i Catalunya. La major desaprovació amb el seu Executiu és la que tenen els ciutadans de Melilla (amb un 36 per cent) i Castella i Lleó, ambdós territoris governats pel PP.

Aragó i Cantàbria són les comunitats autònomes que pensen que les diferències entre regions i nacionalitats s'ha incrementat des que es va establir l'actual sistema, amb percentatges superiors al 50 per cent. Per contra, la Comunitat Valenciana, Catalunya, Euskadi i Castella-la Manxa són les més optimistes i pensen que aquestes desigualtats tendeixen a disminuir.