La darrera remesa de cartes d'extorsió que ha enviat l'organització armada ETA revela el coneixement escàs que té de les capacitats financeres dels seus destinataris. Els etarres arriben a demanar quantitats de fins a 200.000 euros a empreses amb facturació molt baixa, i fins i tot ha remès cartes a directius que ja no fan feina a les empreses on el grup armat ha enviat les missives.
S'hi exigia als empresaris el pagament d'un interès de demora d'un 5% en el cas d'aquells que no s'haguessin atès a la primera amenaça etarra. A les cartes, la banda terrorista hi incloïa el missatge següent: «Tu i els teus béns passau a ser objectiu d'ETA».
Segons fonts de la lluita antiterrorista, ETA començà la seva nova campanya d'extorsió el setembre, encara que la tramesa de cartes s'allargà fins la setmana passada. Han estat devers 200 missives, totes adreçades a empresaris i a directius bascs i navarresos als quals demanen entre 20.000 i 200.000 euros, però que evidencien un gran nivell de desconeixença d'ETA en relació amb els seus objectius.
L'organització exigeix les quantitats més elevades de doblers a empresaris amb societats d'escàs volum de facturació. Però també han remès cartes a directius que ja no treballen a les empreses a les quals s'exigeix el pagament. Això demostra, segons les mateixes fonts, no tan sols la ignorància sobre la realitat d'aquestes empreses, sinó també que ETA no s'ha preocupat d'actualitzar les dades relatives als destinataris de l'extorsió.
Les Forces de Seguretat entenen aquestes dades com una mostra de la desorganització per la qual passa ETA, com també de la necessitat de recaptar fons de manera immediata després dels darrers cops jurídics i policíacs que ha rebut el seu entramat. ETA havia centrat la seva campanya anterior de cartes en propietaris d'empreses de certa envergadura i a la província de Biscaia.
L'estratègia de terror de l'organització s'ha estès en el passat a familiars directes dels empresaris que s'han negat a pagar. De fet, fa poc més d'un any, ETA recorregué a inscriure els noms i les adreces completes de familiars d'empresaris al remitent de les cartes que enviava, per pressionar-los encara més. L'extorsió etarra ha arribat fins i tot a metges, enginyers i advocats, als quals s'exigia el pagament d'entre 30.000 i 60.000 euros segons la capacitat econòmica que la banda armada els atribuïa.
D'altra banda, el Sindicat Unificat de Policia (SUP) i l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) aconsellaran els seus afiliats que realitzen tasques d'escorta a Euskadi que no facilitin les seves dades personals a la Conselleria d'Interior del Govern basc, després de saber-se que el departament coordinat per Javier Balza ha creat una base de dades personals d'escortes i amenaçats per ETA per al seguiment dels serveis de protecció personal que es duen a terme a Euskadi. El PP demanarà a Balza en el Parlament si és certa la creació de base de dades esmentada.
El departament de Balza ha establert un fitxer en què s'inclouran les dades personals de membres de col·lectius amenaçats per ETA i que duen protecció personal, com els regidors del PP i del PSE, com també informació dels seus escortes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.