Tamayo mai no s'oposà als pactes amb IU i faltà a les reunions sobre l'acord

Acusà el PSOE de tot el que pogué, incloent de lliurar Madrid als «comunistes» i desvinculà el PP de la hipotètica trama. I els populars li brindaren la possibilitat en el seu torn de preguntes d'arremetre contra els socialistes. En tot cas, el PSOE provà que Tamayo no s'oposà als acords amb IU, la causa de la seva traïció segons assegurà, i fins i tot que no assistí a algunes de les reunions. La primera intervenció de Tamayo tingué un objectiu molt clar: culpar Rafael Simancas de tota la crisi. Digué que «va vendre el Govern regional als comunistes».

En total, presentà onze «proves» contra el Govern socialista que començaren amb retalls de premsa i continuaren amb les acusacions féu en el torn de preguntes del PP contra Simancas i Porta. També utilitzà com «prova» la reunió, segons relatà, entre José Luis Rodríguez Zapatero i José Blanco per part de l'Executiva Federal i portaveus de Renovadors per la Base, entre els quals es trobava ell mateix per evitar primàries a Madrid.

Malgrat que Tamayo assegurà que la causa del seu malestar era l'incompliment d'aquest presumpte acord perquè Renovadors per la Base tingués una important quota de poder a Madrid i l'hipotètic pacte amb IU per governar la Comunitat de Madrid, el portaveu del PSOE, Modesto Nolla, provà que el diputat trànsfuga no assistí a dues reunions internes de la Federació Socialista Madrilenya en les quals es tractà aquesta qüestió. «Tenia coses més importants que fer», digué Tamayo.

I a les reunions en les quals participà no posà cap objecció perquè «a mi ningú no em va dir que hi havia un acord amb IU, al contrari, se'm va dir que no pactarien», al contrari del que sabien tots els madrilenys. En tot cas, Tamayo assegurà haver vist un presumpte document que demostrava el pacte amb IU, però no guarda còpia que provàs la seva versió. PSOE i IU consideren provat que Tamayo no tenia motivacions polítiques per a la seva traïció.

Per a això, els partits d'esquerres, sobretot el socialista, insistiren en les telefonades de Tamayo en les dates clau d'aquesta crisi. Al portaveu d'IU, Miguel Reneses, Tamayo li explicà que totes les telefonades que mantingué amb l'advocat José Esteban Verdes i amb els constructors Francisco Bravo i Francisco Vázquez, tots ells militants del PP, eren per «motius professionals, jurídics i d'amistat». El PSOE jutjà «curiós» que les seves amistats estiguin relacionades amb el PP i amb el món de la construcció.

Tamayo digué que dos dies abans de la seva traïció parlà per telèfon amb aquestes persones de toros, ja que era diumenge. «Si aquell diumenge va haver correguda», matisà. El diputat trànsfuga «torejà» el portaveu d'IU i no respongué moltes de les seves preguntes, i s'arribà a escudar en la Presidència de la comissió. Tamayo argumentà en moltes ocasions que no tenia «memòria de cavall», i no recordava el contingut de les telefonades per no contestar les preguntes de PSOE i IU.

Malgrat que es declarà com amic de Verdes (company sentimental de la regidor d'Alberto Ruiz-Gallardón Paloma García Romero), digué que desconeixia que era militant del PP. Amb ell parlà en la nit electoral, mentre García Romero s'encarregava del recompte de vots. La reserva de l'habitació d'hotel per al dia de la traïció, realitzada per Bravo, fou un favor «en previsió» del que vindria. «Li vaig demanar a Bravo perquè és un amic i perquè té relació amb hotels», va dir.

Tamayo insistí que no hi ha relació amb el PP en aquesta crisi i que el que s'ha produït és la «traïció de Simancas» als madrilenys. De fet, afirmà que Simancas i Antonio Romero, coordinador de la campanya del PSOE, sabien que anava a desertar, però no qualsevol dels militants populars que apareixen en la crisi.