Simancas acusa el PP de fer costat a Tamayo i Sáez per invalidar els comicis

Un al·legat duríssim de Simancas contra el PP presidí el seu discurs d'investidura. Simancas traçà un relat cronològic dels fets que s'han succeït durant la crisi. Començà recordant el recompte de la nit del 25 de maig, paralitzat durant hores sense que se n'hagin donat explicacions.

Una de les responsables d'aquest recompte era Paloma García Romero, ara regidora d'Alberto Ruiz-Gallardón i companya sentimental d'Esteban Verdes, militant del PP amb qui Tamayo arribà a parlar en sis ocasions aquell dia. El diputat també esmentà el constructor Francisco Bravo, «per casualitat també» militant del PP i vinculat al secretari general del partit a Madrid, Ricardo Romero de Tejada.

A més de totes aquestes vinculacions, va retreure al PP que hagi votat amb els trànsfugues no tan sols per presidir l'Assemblea, sinó també per formar la Diputació Permanent. «Quantes de casualitats estam disposats a acceptar abans d'extreure'n conclusions lògiques?», es demanà. Simancas té clar que es tracta d'una trama organitzada per persones els interessos de les quals «són ben protegits per un Govern del PP i no per un del PSOE». «Missatge emès, missatge rebut: si governa Simancas, s'acaben els 'privilegis'», és la conclusió treta pel socialista.

Simancas assumí la responsabilitat que toca al PSOE per la inclusió de Tamayo i de Sáez a les seves llistes i apostà per millorar els mecanismes interns en l'elecció dels seus representants. Però també va dir que si els socialistes tenen molt per explicar sobre els corruptes, ja expulsats de la formació, els populars tenen molt per explicar sobre els corruptors, «que encara són al PP».

I la tercera, «la que agrada a la senyora Aguirre» és la convocatòria d'eleccions. Si bé va admetre que és la més factible, assegurà que «cap demòcrata responsable no se n'hauria de sentir satisfet». Per acceptar aquesta via, Simancas va posar dues condicions: que es respectin els terminis, és a dir, arribant fins a octubre -la mateixa data proposada pel PP però «sense dreceres»- i «que primer se sàpiga tot el que ha passat».