La Sala Primera del Tribunal Constitucional confirmà l'anul·lació de 225 candidatures d'AuB i altres agrupacions electorals que concorrien a les eleccions del pròxim dia 25, per la seva «equivalència funcional» amb la il·legalitzada Batasuna, i per intentar l'«evasió fraudulenta» de les conseqüències de la dissolució de l'esmentat partit polític.
Així ho afirma l'alt tribunal en la sentència sobre el cas, de 707 folis, que fou comunicada ahir a les parts, encara que la dita sentència fou avançada la matinada de divendres passat. El Constitucional empara 16 de les candidatures que també havien estat anul·lades pel Tribunal Suprem, en considerar, en contra del criteri de la Fiscalia, que la presència de només un candidat lligat als partits il·legalitzats no contamina tota una llista, ja que en algunes candidatures la relació entre persones alienes a Batasuna i les vinculades a aquest partit és de 20 a 1.
La sentència, de la qual han estat ponents els magistrats Roberto García-Calvo i Jorge Rodríguez Zapata, fou aprovada per unanimitat de la Sala, encara que la magistrada María Emilia Casas ha emès un vot particular concurrent, és a dir, d'acord amb la sentència, però que discrepa d'alguns fonaments jurídics, posant èmfasi en el mal que a la tutela judicial efectiva pot fer l'escàs temps amb el qual s'ha comptat per resoldre les impugnacions i presentar els recursos.
El Tribunal estableix en la seva sentència els límits constitucionals d'aplicació del nou article 44.4 de la Llei Electoral, modificat per la Llei de Partits, que pretén evitar la desnaturalització de la figura de les agrupacions electorals quan intenten, com s'ha entès en el cas de les 225 llistes impugnades, evadir fraudulentament les conseqüències de la dissolució de Batasuna, EH i HB.
La pràctica totalitat de les agrupacions recorrents al·legaven que la decisió del Suprem d'anul·lar les seves llistes vulnerava el seu dret a participar en assumptes públics, reconegut en l'article 23.1 de la Constitució; relacionat amb altres drets com el de llibertat d'expressió, llibertat ideològica, associació, igualtat o no retroactivitat de les lleis restrictives de drets polítics i civils.
El TC afirma que «la dissolució d'un partit polític no comporta la privació del dret de sufragi, actiu o passiu, de qui van ser els seus promotors, dirigents o afiliats», sinó que només afecta el partit mateix, amb la conseqüència de la seva desaparició com a persona jurídica apta per participar en la vida política i en els assumptes públics com a tal organització.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.