El Suprem notifica a les institucions basques la sentència contra Batasuna

La Sala Especial del Suprem començà ahir l'estudi dels escrits presentats per la Fiscalia i per l'Advocacia de l'Estat que insten el tribunal a l'execució de la sentència. La Sala Especial té previst reunir-se encara aquests dies per continuar l'estudi de l'execució de la sentència, en la qual s'ha d'obrir un procés de liquidació patrimonial i designació dels tres liquidadors prevists en la Llei de partits per a l'embargament dels béns d'aquestes formacions il·legalitzades.

Respecte dels grups constituïts per Batasuna a les Juntes Generals, en diputacions forals i en ajuntaments, «encara que hagin canviat la denominació després de la constitució de la corporació respectiva», els seus membres «han de quedar fins a la fi del mandat electoral en la situació que es prevegi en la legislació dictada a l'efecte per les comunitats basca i navarresa». Aquesta situació subsistirà «fins a les pròximes eleccions», a la quals els partits dissolts ja no es podran presentar, segons les fonts.

En aquest context, el president del PNB, Xabier Arzalluz -que ha criticat de manera reiterada la dissolució forçada de Batasuna-, denuncià ahir que la democràcia espanyola és «insuficient» i que la voluntat majoritària dels bascs es veu «condicionada i dominada per una majoria exterior, per una voluntat de fora», referint-se al PP i al PSOE. Per «restaurar» la democràcia, el dirigent jeltzale descartà que la seva formació «es tiri a la muntanya» i apuntà que estam considerant la possibilitat de «persuadir-ne d'altres», entre aquests els socialistes i els catalans «per aconseguir-ho».

Arzalluz va fer una anàlisi de la Llei de partits i de la sentència d'il·legalització de Batasuna segons l'estudi que n'han elaborat els serveis jurídics de la formació jeltzale, i que ofereix possibilitats perquè el PNB presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei esmentada.