dBalearsPalma21/02/03 0:00
TW
0

El maig del 2001 es dugué a terme al Parc Bit, de Palma, una reunió de l'Associació de Diaris Europeus en Llengües Minoritàries (Midas), que reuneix més de trenta publicacions de deu estats diferents. Com en altres, en aquella trobada prengueren part el director d'Euskaldunon Egunkaria, Martxelo Otamendi, i el seu conseller delegat, Iñaki Uria. Amb motiu d'aquella trobada, Diari de Balears publicà aquesta entrevista de Joan J. Serra amb Otamendi.

-Quina és la història i la situació i difusió actual d'Euskaldunon Egunkaria, el «Diari dels que parlen en basc»?
-Fou fundat el 1990 i és el primer i únic diari escrit íntegrament en basc des de la Guerra Civil. Molta gent pensa que l'Egin està escrit en basc, però només hi està en una petita part. Començàrem amb 9.000 exemplars diaris amb 32 pàgines, i ara hem assolit els 14.000 exemplars amb 64 pàgines, més suplements setmanals d'universitat, joventut, esports d'aventura, cultura i un dominical. No treballam els diumenges i, per tant, no sortim els dilluns. El nostre àmbit és tot el País Basc, inclòs el francès i Navarra, però la major incidència la tenim a Biscaia i Guipúscoa. També tenim una edició digital amb 1.200 visites diàries.

-Quina ajuda rebeu del Govern basc?
-El diari és deficitari i rebem una ajuda del Govern basc que representa un 22% del pressupost. No obstant això, l'Executiu, en relació a la política lingüística i a la comunicació, apostà pels mitjans «passius»: la ràdio i la televisió, aquells que donen a la llengua un caire de modernitat, però sense exigir-ne un domini important. Tan sols un 25% dels bascs coneixen l'euskera i només un 5% el saben llegir i escriure.

-I amb aquest panorama, com s'explica la iniciativa empresarial?
-Amb una societat anònima sense ànim de lucre, ja que els empresaris bascs no inverteixen en l'euskera.

-Com valorau el paper dels mitjans de comunicació a Euskadi en aquesta precampanya electoral?
-La campanya antinacionalista espanyola és diària i molt dura des que acabà la treva d'ETA, però presenta el risc que la resposta sigui encara més dura. Han arribat a dir que els que no saben euskera estan marginats, quan, com ja he dit, només el 5 per cent de la població el sap llegir i escriure. El fet recent que la junta electoral no deixi emetre els espais televisius gratuïts de PNB-EA és una mostra de la campanya i de l'ambient crispat. En una situació tranquil·la i normalitzada, aquesta situació no s'hauria produït mai, però actualment, amb l'objectiu de retirar el PNB del Govern basc, val tot.

-Com definíreu la situació de l'euskera?
-Anam molt lents. Els catalans i els balears es queixen, però nosaltres encara estam molt lluny del seu nivell. El sistema educatiu funciona, però políticament no ha interessat anar més ràpid. Cal recordar que a Navarra fins i tot estan llevant els senyals de trànsit bilingües, i en el País Basc francès l'euskera ni tan sols no és oficial.