TW
0

Miren Azkarate, consellera d'Educació i Cultura basca, en representació del seu Govern, considerà que el precintament i la clausura d'Egunkaria és una «mesura d'excepció» en qualsevol sistema democràtic, i reclamà la «presumpció d'innocència» per a tots els detinguts, perquè «són innocents mentre no es demostri el contrari».

També demanà al president de l'Audiència Nacional «l'aclariment més urgent» i la «transparència més exquisida» en la instrucció del cas, «perquè no ens trobam en un cas similar al d'un altre mitjà de comunicació (en relació a Egin) que es va tancar fa cinc anys i que la justícia continua sense haver aclarit des del punt de vista jurisdiccional».

Azkarate llegí un comunicat en què es diu que «actuacions d'aquest tipus no fan més que donar ales a aquells que no tenen un compromís ferm amb la defensa de les seves idees per vies exclusivament polítiques i democràtiques». Sobre els detinguts, destacà que són persones «conegudes i de llarga trajectòria al món de la cultura».

D'altra banda, Azkarate denuncià que «sistemàticament» i de «manera recurrent» s'intenta «barrejar el món de les ikastoles i tots aquells projectes de promoció i desenvolupament de l'euskera amb el món de la violència, quan no hi ha ni un sol judici o sentència en ferm que demostri aquestes acusacions».

El portaveu del PNB, Joseba Egibar, manifestà a Vitòria que la mesura és «pròpia d'estats totalitaris. Forma part d'una estratègia dissenyada des del Govern central per associar el món de l'euskera amb l'acció terrorista». Segons ell, aquesta acció «té uns efectes demolidors contra l'empresa, els treballadors, el món de l'euskera i la cultura basca».

La presidenta d'Eusko Alkartasuna, Begoña Errazti, censurà el precintament a Egunkaria perquè suposa «la vulneració de la llibertat d'expressió, una llibertat bàsica. A l'Estat espanyol no li importa trepitjar els drets humans i vulnerar les llibertats per tractar de debilitar la cultura del nostre poble i esborrar-ne les especificitats, començant per la nostra llengua».

El diputat general de Guipúscoa, Román Sudupe, jutjà com a «sorprenent i preocupant la clausura de facto» d'Egunkaria, i considerà que l'Audiència Nacional «ha d'aclarir, sense demora i amb total transparència, els fets».

El coordinador general d'Esquerra Unida-Ezker Batua, Javier Madrazo, acusà el PP d'estar darrere del tancament d'Egunkaria i assegurà que l'operació respon a una «estratègia planificada» prèvia a les eleccions municipals i forals del 25 de maig. Per Madrazo, el tancament suposa, a més, un «atac directe» a l'euskera i a la llibertat d'expressió.

El dirigent de l'ex-Batasuna Joseba Àlvarez assegurà que l'acte del jutge suposa «un atac estratègic de Madrid contra el poble basc. Els detinguts no tenen cap relació amb ETA. L'únic delicte del qual se'ls pot acusar és de treballar per la creació d'un projecte cultural, social i polític com Euskal Herria».

La direcció general de l'ETB (la televisió basca) manifestà que «les detencions de periodistes i el precintament de mitjans de comunicació afecten directament dos puntals bàsics d'una societat democràtica: la llibertat d'expressió i el dret a la informació». El treballadors se solidaritzaren amb els seus companys.