TW
0

La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat presentaren ahir al Tribunal Suprem els informes finals d'al·legacions dins del procés contra Batasuna, en els quals consideren provat que la formació abertzale ha incomplert àmpliament els principis de la Llei de partits i que és ETA, per la qual cosa creuen que ha de ser il·legalitzat. Demanaren també a l'Alt Tribunal que tingui en compte, com a prova més d'aquesta vinculació, la no condemna de l'últim atemptat de la banda a Andoain (Guipúscoa).

Tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat tenien de termini per presentar les seves al·legacions davant del Suprem fins al 3 de març, encara que han decidit no esgotar aquest període. Això agilitarà el procés per decidir la il·legalització de Batasuna, que tindrà ara vint dies per al·legar. Després el Suprem gaudirà del mateix temps per dictar la sentència definitiva. La resolució es coneixerà a finals del pròxim mes de març.

El tinent fiscal del Tribunal Suprem, José María Luzón, sosté en el seu informe, de 22 folis, que les proves testifical i documental presentades en el procés han servit per demostrar la connexió entre Batasuna i ETA, i rebutja que els testimonis que van declarar en el procés a petició del Ministeri Públic fossin parcials com diu la formació abertzale.

Entre els elements que proven la relació entre la formació i l'organització terrorista, el fiscal considera els crits de suport a ETA realitzats en diverses manifestacions, els cartells a favor dels presos de la banda i l'incompliment per part de Batasuna de l'obligació imposada per la Llei de partits de sancionar els afiliats condemnats per terrorisme que no l'hagin rebutjat públicament.

També al·ludeix al testimoni del batle de Vitòria, Alfonso Alonso, i a «l'enteresa» de la batlessa socialista de Lasarte, Ana Urchuegía, i afegeix que Batasuna no sols no condemna la violència d'ETA, sinó que l'explica com a necessària conseqüència d'un conflicte polític.

Així mateix, l'Advocacia de l'Estat, en el seu informe de 80 pàgines, considera demostrat que Batasuna no cap en l'entramat democràtic de partits, perquè està subordinat a ETA militar i li serveix com a complement polític.