De Parga nega distincions entre les comunitats «històriques» i la resta

El president de l'alt tribunal va recordar que el terme de «nacionalitats històriques» es va començar a emprar «durant els dies fundacionals del règim» i aquesta denominació s'ha mantingut fins avui com a «políticament correcta».

«Això és, dit amb tot el respecte, un gran error», va afirmar, i va criticar el sistema educatiu d'aquestes comunitats on no s'ensenya història d'Espanya.

Jiménez de Parga té molt clar que, mentre estigui vigent la Constitució de 1978 a Espanya, el federalisme no cap en el sistema d'organització territorial, perquè considera que tots els components d'un país tenen poder originari i a Espanya, ara com ara, l'únic poder originari és el de la nació espanyola i el de la Constitució.

El magistrat va reiterar que és la Constitució el text que recull l'organització territorial d'Espanya, que al seu torn té «el poder originari» i confereix «poders derivats», que són els estatuts d'Autonomia. «Aquesta distinció és necessària per replicar la pretensió de donar cabuda en el text constitucional a un Estat federal. Encara que augmentassin molt més les competències, no seria mai en virtut de cap poder originari ni «de cap Estat federal», va dir l'alt magistrat.

Jiménez de Parga va rebutjar també la possibilitat d'establir un federalisme asimètric, com defensa el candidat socialista a la presidència de la Generalitat, Pasqual Maragall.

En el marc del Fòrum Europa, que organitzen Europa Press i Nueva Economía i en el qual participà ahir com a ponent, De Parga va aprofundir en la qüestió de les autonomies i va assenyalar que aquest federalisme asimètric de què es parla tant és només una manera «poc correcta» de definir el mateix federalisme.