El ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, va indicar ahir que del total de 662 platges gallegues afectades pel fuel dePrestige, 17 ja es troben «absolutament netes i recuperades», mentre que 299 estan «aparentment netes».
En roda de premsa a Santiago, Matas va explicar que aquests 299 arenals, encara que en aparença externa estan nets, hauran de ser sotmesos a un procés d'anàlisi per determinar si la seva recuperació és completa, com ja es va dur a terme a les 17 platges que es consideren plenament regenerades. A més, uns altres 205 arenals gallecs presenten encara «irisacions i restes de fuel» i en uns altres 21 es troben «grumolls dispersos».
Al marge de les platges, es comptabilitza també un grup de 120 espais afectats, entre zones rocoses, maresmes i penya-segats. A dia d'avui, va precisar el ministre, no queda ni un sol lloc a la costa gallega «totalment afectat» o en el qual es detectin «grumolls abundants».
El ministre de Medi Ambient anuncià que ha decidit, amb l'aval d'experts, netejar amb raigs d'aigua de mar a pressió les zones rocoses afectades al parc nacional d'Illes Atlàntiques.
El programa de neteja d'aquest espai protegit fou presentat ahir per Jaume Matas, el conseller de Medi Ambient de la Xunta, José Manuel Barreiro, i el catedràtic de la Universitat de Santiago, José Mora.
Segons Medi Ambient, aquesta tècnica «respecta els valors ambientals de les zones, ja que emula el procés natural de les ones del mar, accelera la regeneració de les zones rocoses, permet la supervivència dels organismes vius que habiten en elles i elimina la font de contaminació».
En un altre ordre de coses, el president del comitè científic assessor per a l'estudi de la catàstrofe dePrestige, Emilio Lora-Tamayo, va assenyalar que «la paraula solidificació no es pot aplicar en aquest cas. El fuel que encara roman als tancs dePrestige està a 360 atmosferes i a 2'6 graus centígrads.
Lora Tamayo va advertir, en relació amb la possibilitat de succionar-lo, que «com més viscós és, més difícil d'extreure».
El científic i vicepresident del Consell Superior d'Investigacions Científiques va fer referència a la solució final per al petrolier enfonsat: quant a l'opció de destruir les restes del vaixell va indicar que «no és evident que a aquesta profunditat pugui arribar una càrrega que rebenti tot allò. S'hauria d'inventar una tecnologia que pugui rebentar aquell buc».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.