Vol provar la relació de la violència amb l'èxode de centenars de ciutadans.

Vol provar la relació de la violència amb l'èxode de centenars de ciutadans.

AgènciesPalma17/10/02 0:00
TW
0

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va acusar ahir Batasuna de provocar «una autèntica neteja ètnica de baixa intensitat al País Basc», «dirigida a predeterminar amb una tendència nacionalista la composició del cos electoral que decidirà l'eventual consulta d'un referèndum d'autodeterminació, per assegurar així un resultat afirmatiu». Contra les crítiques que s'aboquen sobre ells, els abertzales es plantegen seriosament si recórrer al Tribunal Constitucional les resolucions dictades per l'Audiència Nacional en les que confirma la suspensió de les seves activitats i la seva responsabilitat civil subsidiària pels danys causats pels actes de kale borroka.

El que pretén Garzón és establir si s'han produït les bases d'aquesta «neteja» que cita mitjançant l'abandonament o èxode d'una part substancial de la població del País Basc que ha establert la seva residència en altres parts d'Espanya, causant baixa en el cens electoral basc. Així, recorda que aquesta «depuració» del cens pot entendre's com «segregació d'una part en la població de dret d'un territori per raó del seu origen ètnic o geogràfic o de la seva presumpta adscripció ideològica».

Per acreditar l'èxode viscut, Garzón demana a la Secretaria d'Estat per a la Seguretat que realitzi les gestions necessàries perquè la Unitat Central d'Intel·ligència redacti un informe detallat de les víctimes d'atemptats d'ETA o de kale borroka. Els batasunos no suporten més les crítiques i actuacions judicials que, a diari, Garzón està llançant sobre ells. Per això, es plantegen recórrer davant del Constitucional els dos actes de l'Audiència que suspenen les seves activitats i els fan responsables de la violència de carrer. Al seu judici, aquestes resolucions són d'«una gravetat absoluta» que demostren una «falta d'argumentació jurídica total».

La plataforma abertzale ha denunciat una «indefensió total i absoluta, una vulneració dels principis generals del Dret i una falta de seguretat jurídica», per la qual cosa es planteja la interposició del recurs.