Després que el Govern basc hagi anunciat la seva intenció de
presentar una querella per delicte de prevaricació contra el jutge
de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, pels actes que ha emès en
relació amb Batasuna, el Parlament d'Euskadi no ha volgut ser
menys. Sembla que la Mesa de la Cambra està estudiant presentar una
altra querella o, en el seu cas, una denúncia, contra el mateix
magistrat per «usurpació d'atribucions». La decisió es prendrà el
pròxim dimarts a la reunió de l'òrgan parlamentari. Aquesta
possibilitat de presentar denúncia ja va ser plantejada dimarts
passat pel president del Parlament, Juan María Atutxa, que va
avançar que per portar endavant aquesta iniciativa s'analitzarà
primer l'article 507 del Codi penal vigent.
Atutxa va justificar també la possible mesura basant-se en
l'informe que van elaborar els serveis jurídics de Vitòria en el
qual s'afirmava que l'acte del jutge Garzón en què resolia la
suspensió de Sozialista Abertzaleak «envaeix competències
parlamentàries, obvia les diferències entre partit i grup i
estableix una distinció impossible entre drets individuals i
col·lectius dels parlamentaris». Mentrestant, el Parlament no ha
remès encara a l'Audiència Nacional ni aquest informe jurídic ni la
resolució de la Càmbra que acordava no dissoldre Batasuna. Això no
obstant, sembla que el Parlament es troba desenvolupant les tasques
oportunes per fer-ho.
Les diferents maneres d'abordar la negativa del Parlament
d'Euskadi a dissoldre HB ja han començat a estudiar-se. Així, el
Tribunal de Conflictes, el Tribunal Constitucional i el propi
Parlament, a través de l'article 155 de la Constitució, són les
tres vies que el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, en
el primer cas, o el Govern espanyol, en els altres dos, podrien
utilitzar per aconseguir que la Cambra basca apliqui l'acte del
magistrat. Una altra possibilitat és l'actuació del fiscal general
de l'Estat, qui, a través del Tribunal Superior de Justícia del
País Basc, podria presentar una denúncia contra els parlamentaris
que van votar en contra d'aplicar l'acte de Garzón.
De moment, el fiscal general, Jesús Cardenal, ha anunciat que no
actuarà fins a conèixer els arguments que han portat la Cambra a
prendre aquesta decisió. Tanmateix, es dóna el cas que els
esmentats arguments hauran de passar primer pel propi Garzón, que
serà qui decideixi si sol·licita l'informe de la Fiscalia de
l'Estat. La Mesa del Parlament basc va recórrer per prendre la seva
decisió a l'article 238.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial i
va considerar nul de ple dret l'acte emès per Garzón el 6 de
setembre del 2002 per una «manifesta manca de jurisdicció o de
competència objectiva o funcional» del jutge de l'Audiència
Nacional. Sense dubte, la negativa basca està portant cua en tots
els fòrums.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.