Cardenal porta al Suprem la demanda per il·legalitzar Batasuna

A la seva arribada, Cardenal es va referir a les declaracions formulades pel portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, el passat 24 d'agost, en les quals va dir que Euskadi sofreix una persecució judicial que l'està convertint en «l'Stalingrad polític d'Aznar». «Nosaltres venim avui al Tribunal Suprem a alliberar aquesta part d'Espanya del setge dels nazis», va indicar. Cardenal va recordar que l'article 124 de la Constitució encomana al Ministeri Fiscal la defensa de la legalitat i dels drets i interessos dels ciutadans, objectius que persegueix la demanda presentada.

«Aquests drets són conculcats diàriament en una part d'Espanya, cosa que posam de manifest al Suprem perquè apliqui la justícia que demanam», indicà. El fiscal general explicà que la demanda té 73 folis, que inclou un petit preàmbul que exposa la història de Batasuna, però que es basa en fets ocorreguts després del 29 de juny d'enguany, data en què va entrar en vigor la Llei de partits, que s'entén conculcada. El fiscal va destacar que els fets denunciats s'agrupen en 15 apartats, que són suficients per il·legalitzar Batasuna.

Per part de l'Executiu, va ser el ministre de Justícia, José María Michavila, qui va acudir al Suprem per acabar «amb un partit que posa al servei d'ETA les llistes electorals, el seu finançament, seus polítiques i el cens electoral». El ministre de l'Interior, Àngel Acebes, va dir que ara s'ajunten tots els elements en els quals l'Estat de Dret lluita contra el terrorisme i va reiterar que l'Executiu no cessarà en la consecució d'aquest objectiu després de la presentació de la demanda.

Presentades les demandes, el PP considera que ara és el torn dels jutges i d'esperar la seva «justa» decisió. A partir d'aquí, assenyalen, s'ha de tenir plena confiança en els tribunals i esperar que es produeixi el fet de la il·legalització, un procés amb el qual «no s'acaba ETA, però que suposa el començament de la fi del terror».