El ministre de Justícia, Jose María Michavila, assegurà ahir que
de l'informe realitzat pels serveis jurídics de l'Estat, que ha
estat traslladat a tots els grups parlamentaris, es dedueixen «prou
arguments de fet i de dret per impulsar la il·legalització de
Batasuna, HB i EH». Michavila explicà en conferència de premsa
l'informe realitzat per l'Advocacia de l'Estat a fi d'impulsar el
procés d'aplicació de la Llei de partits per sol·licitar al
Tribunal Suprem la il·legalització de Batasuna, basat en un seguit
d'entramats considerats «jurídicament més rellevants».
L'informe conclou que «no es tracta tan sols dels silencis, amb
tota la gravetat legitimadora de l'activitat terrorista que en
termes estrictament jurídics aquesta conducta té, sinó que
s'acompanya amb accions greus, reiterades i explícites que fan que
concorrin els supòsits de fet precisament determinats en la Llei de
partits». Segons el parer de l'Advocacia de l'Estat, «concorren els
requisits exigits per a l'iniciació del procediment judicial de
declaració d'il·legalitat dels partits polítics que integren
l'entramat Batasuna en els termes prevists en la Llei Orgànica
6/2022 del 27 de juny de partits polítics i la seva dissolució
subsegüent».
Segons l'informe, els partits polítics HB, EH i Batasuna, tots
integrants de l'anomenat «entramat Batasuna», desenvolupen «una
actuació aclaparadorament demostrativa que han duit a terme una
activitat constant de suport al terrorisme, amb dirigents,
representants i militants reiteradament condemnats per terrorisme».
Segons Michavila, tots aquests fets comesos després del 29 de juny,
data d'entrada en vigor de la llei, «manifesten clarament que
Batasuna ha volgut continuar sent el que ja era, i el que ja la
mateixa Batasuna havia dit que era: el braç polític de la banda
terrorista ETA».
El ministre va indicar que si des del 29 de juny Batasuna hagués
trencat el seu suport de connivència amb ETA, no se li hauria
aplicat la llei», però des de llavors aquesta formació «ha
demostrat que la seva senya d'identitat és precisament
constituir-se com a braç polític de l'acció terrorista». A més,
Michavila va recordar que en el procediment d'il·legalització «un
element de valoració és la seva trajectòria, que "va assenyalar"
Batasuna ha mantingut intacta». Així mateix, el ministre «aplaudí»
la decisió del jutge Garzón d'iniciar els procedimetns per
il·legalitzar penalment Batasuna.
L'informe realitzat pels serveis jurídics de l'Estat, del qual
es dedueixen «prou arguments de fet i de dret» per impulsar la
il·legalització de Batasuna, inclou 23 fets «jurídicament
rellevants» que demostren supòsits que encaixen «perfectament» en
la Llei de partits. De manera resumida, són aquests: 1.- Tots els
partits de l'Ajuntament de Vitòria condemnaren l'atemptat de Santa
Pola, llevat del representant d'EH present en l'acte. (5 d'agost
del 2002).
2.- Els grups polítics de l'Ajuntament de Sant Sebastià
aprovaren una proposta de condemna del mateix atemptat, llevat del
de Batasuna. (5 d'agost del 2002).
3. El Parlament de Navarra va acordar la condemna del mateix
atemptat de Santa Pola, sense que, novament, els parlamentaris de
Batasuna hi donassin suport. (5 d'agost del 2002).
4.- El ple de l'Ajuntament de Pamplona va aprovar la condemna de
l'esmentat atemptat sense el vot de Batasuna. (31 de juliol del
2002).
5.- El portaveu de Batasuna a l'Ajuntament de Vitòria, José
Enrique Bert, va manifestar literalment que la seva formació «no
aspira que ETA deixi de matar». (19 de juliol del 2002).
6.- El portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, va realitzar unes
declaracions en què responsabilitzava dels assassinats de Santa
Pola el president Aznar i va amenaçar que es continuaran produint
accions terroristes. A més, justificà i legitimà l'acció
terrorista, referint-se als fets com a «esdeveniment». (5 d'agost
del 2002).
7.- Acord del Parlament Basc com a reacció a l'atemptat
terrorista de Santa Pola, en el qual Batasuna a través de la
no-condemna dóna suport tàcitament al terrorisme. (7 d'agost del
2002).
8.- Incidents provocats pels regidors de Batasuna en el
«chupinazo» de les festes de Vitòria. (4 d'agost del 2002).
9.- La mateixa banda armada ETA va manifestar, després del 29 de
juny, el seu interès exprés perquè no s'il·legalitzi el seu braç
polític.
10.- Comunicat de la banda terrorista ETA en el qual amenaça els
partits democràtics que donin suport a la il·legalització de
Batasuna. (13 d'agost del 2002).
11.- La manifestació de Batasuna a Sant Sebastià, després de la
qual es proferiren crits de suport i exaltació d'ETA. (11 d'agost
del 2002).
12.- Fets violents produïts per militants i regidors de Batasuna
a l'Ajuntament de Lasarte, a la batlessa del qual li impediren
sortir al balcó. (29 de juny del 2002).
13.- Negativa dels representants de l'«entramat Batasuna» a
subscriure el manifest institucional en defensa del dret a la vida,
la llibertat i la seguretat de totes les persones presentat per
Eudel. (10 de juliol del 2002).
14.- No-participació de representants de Batasuna en l'acabada
de crear Comissió de Suport a les Víctimes al Parlament basc.
15.- Ni abans ni després de l'entrada en vigor de la Llei de
partits l'«entramat Batasuna» no ha pres cap mesura disciplinària
respecte de les persones que practiquen una doble militància, amb
la seva pertinença a ETA.
16.- Manifestació a Sant Sebastià en la qual el regidor portaveu
de Batasuna, Josetxo Ibazeta, va declarar que la concentració de
militants tenia com a objectiu «dir a les autoritats estatals que
no es podran passejar amb impunitat per Euskal Herria». (16 de
juliol del 2002).
17.- Un acte del jutge Baltasar Garzón estableix que s'ha
demostrat que l'estratègia seguida pels responsables dels joves de
Segi en la kale borroka és emparada i coordinada per HB, EH i
Batasuna. (3 de juliol del 2002).
18.- El batle d'Ondarroa, pertanyent a Batasuna, va participar
en actes de suport a Kepa Badiola, condemnat per diversos delictes
de terrorisme. (3 de juliol del 2002).
19.- En municipis governats en majoria absoluta per l'«entramat
Batasuna» apareixen de manera «oficial» a la seu de les
institucions democràtiques reiterades proclames d'extraordinària
gravetat per estimular l'enfrontament contra l'Estat de Dret i per
secundar ETA.
20.- Participació d'Arnaldo Otegi, portaveu de Batasuna, en
actes d'homenatge a presos condemnats per terrorisme i a
terroristes morts. (19 de juliol del 2002).
21.- A la pàgina web de diversos ajuntaments governats per
Batasuna hi ha declaracions expresses de suport a condemnats per
delictes de terrorisme, considerant-los «presos polítics».
22.- Actes d'homenatge a Berango (Biscaia), promoguts per
Batasuna a condemnats per delictes de terrorisme, considerant-los
«presos polítics».
23.- Amenaces als edils socialistes a l'Ajuntament d'Amorebieta
per militants de Batasuna. (30 de juliol del 2002).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.