El Partit Nacionalista Basc va ser ahir l'única formació que
durant la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats va votar en
contra de la conveniència d'iniciar un procediment
d'il·legalització contra Batasuna, que arrancarà amb un ple a la
Cambra Baixa el pròxim dia 26 d'agost, com va decidir el Parlament
amb els vots a favor de PP, PSOE i Coalició Canària i les
abstencions de CiU, IU i el Grup Mixt. Els nacionalistes bascs
acusaren els promotors de la iniciativa d'intentar treure rendiment
electoral de la il·legalització amb vista a les eleccions
municipals del 2003 amb una política infernal gens
antiterrorista.
Segons els plans dels populars i del principal partit de
l'oposició, el ple debatrà la proposta d'instar el Govern a
presentar una demanda per posar fora de la llei Batasuna i les
seves dues darreres marques electorals: Herri Batasuna i Euskal
Herritarrok. La iniciativa es tramitarà com una proposició no de
llei i els grups parlamentaris hi podran presentar esmenes fins al
migdia de dilluns. Els populars consideraren que la Llei de partits
era la darrera oportunitat perquè Batasuna corregís la seva manera
d'actuar però, segons la seva opinió, la formació abertzale ha anat
mantenint el seu desafiament a l'Estat de Dret «sense mostrar ni un
bri de rectificació ni modificació de conductes».
Per això, el PP va considerar que hi ha exemples més que
suficients per demostrar la connivència entre Batasuna i ETA i
perquè «sense tebiesa ni ambigüitats i amb convicció»
s'il·legalitzi el braç polític d'ETA. També els socialistes hi
donaren suport idea recordant que Batasuna no tan sols no condemna
els atemptats, sinó que els justifica.
El PNB els va replicar que tots els partits democràtics defensen
absolutament el dret a la vida i estan en contra de la violència,
però va ressaltar que el camí seguit en aquest procés ha esta
«viciat des del principi». Els nacionalistes bascs reconegueren que
és «miserable» que Batasuna no condemni la violència, però no
acceptaren de cap manera que es converteixi en còmplices del
terrorisme els seus electors, el 15 per cent de la població basca.
Els qui s'abstingueren en la votació justificaren la seva posició
amb arguments basats «en la coherència de la seva trajectòria», com
CiU, i en la no-acceptació de la política terrorista del Govern,
com IU.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.