Confirmada la condemna del cas Lasa i Zabala

La posició en minoria va ser la del president de l'Alt Tribunal, Manuel Jiménez de Parga, i els magistrats Guillermo Jiménez, Vicente Conde, Roberto García Calvo i Fernando Garrido Falla, que va votar des del seu domicili perquè es troba malalt. Els set magistrats que van formar la majoria van ser el vicepresident, Tomás Vives, i els magistrats Javier Delgado, María Emilia Casas, Pablo García Manzano, Elisa Pérez Vera, Pablo Cachón i Eugenio Gay. El que es va conèixer ahir és un avenç de la sentència que s'ha comunicat a les parts. En els pròxims dies es farà públic el text complet i els vots particulars. Segons fonts del Tribunal, el Ple va entendre que les sentències condemnatòries del Suprem i l'Audiència Nacional no han vulnerat els drets fonamentals dels condemnats a la presumpció d'innocència ni a un procés amb totes les garanties, ni tampoc a ésser jutjats per un jutge imparcial.

Abans de la votació definitiva, el Ple del Constitucional va rebutjar els recursos de súplica plantejats per les defenses contra el rebuig a la recusació del vicepresident del tribunal, Tomás Vives, que es basaven en la suposada amistat que manté amb el magistrat instructor de la causa, Javier Gómez de Liaño. Els cinc condemnats tenen sol·licitat al Govern l'indult, la qual cosa no impedeix que puguin recórrer el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans. La sentència original de l'Audiència Nacional, que data del 26 d'abril de 2000, va considerar provat que els cinc condemnats van decidir donar mort a Lasa i a Zabala i fer desaparèixer els seus cossos enterrant-los en calç viva, després del seu segrest a França i el seu interrogatori al Palau de la Cumbre de Donostia.

Segons l'esmentada sentència, Rodríguez Galindo va encarregar a persones encara desconegudes la detenció a França i trasllat a la capital guipuscoana de Lasa i Zabala, presumptes etarres. El segrest es va produir el 16 d'octubre de 1983 i la seva custòdia va córrer a càrrec de Vaquero, Bayo i Dorado, seguint ordres del general. Els dos últims van realitzar els interrogatoris a Lasa i a Zabala, que van rebre les freqüents visites de Vaquero, Galindo i Elorriaga. Després d'interrogar-los, Dorado, Bayo i altres persones van traslladar Lasa i Zabala al terme municipal de Bust, a Alacant, on van disparar en una ocasió al primer i en dos al segon. A continuació van llançar els cossos, sense roba, emmordassats i amb unes benes, a una fossa d'uns 180 centímetres de llargada per 80 d'amplada i 90 de profunditat per després cobrir-los amb terra i més de 50 quilos de calç viva. La fossa va ser localitzada el 20 de gener de 1985.

L'exgeneral de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, a qui el Tribunal Constitucional (TC) ha confirmat la condemna de 75 anys pel cas Lasa-Zabala, va dir, després de conèixer la sentència, a través del seu advocat, que es troba «serè però molt trist» pels seus homes. L'advocat de Galindo, José María Fuster-Fabra, va assegurar que l'exgeneral l'havia cridat per telèfon i li havia llegit una breu nota en la qual també deia que «estic molt agraït als magistrats que han cregut en la meva innocència» i que, malgrat tot, «he estat, estic i estaré sempre orgullós de la Justícia espanyola».