Els ministres que foren destituïts ahir per Aznar no han tingut
un periple exempt de polèmica. Pío Cabanillas surt del Govern
després d'un poc més de dos anys de posar cara i veu a la gestió
del gabinet de José María Aznar, període en el qual ha defensat
fermament la posició de l'Executiu en diverses polèmiques públiques
que l'han situat al centre de les crítiques de l'oposició. Pío
Cabanillas estrenà el càrrec de ministre portaveu, ja que fins
llavors aquest lloc havia estat compatible amb altres tasques dins
l'Executiu. L'oposició, especialment el PSOE, que va rebre el seu
nomenament com una «provocació» i com un «agraïment pels serveis
prestats a RTVE», va elevar el to de les crítiques al màxim després
de la recent vaga general, situant-lo com el principal responsable
d'allò que consideren una «manipulació informativa». Això li va
valer ser qualificat pel portaveu socialista, Jesús Caldera, de
«mentider oficial del Govern».
Un altre dels defenestrats per Aznar, el ja exministre de
Treball Juan Carlos Aparicio, deixa la cartera després de gairebé
dos anys i mig, temps que ha aprofitat per reformar el mercat de
treball, aconseguir acords en matèria de pensions i de formació
contínua, modificar les prestacions per desocupació, a costa d'una
vaga general i de trencar segons els socialistes el diàleg social.
Igual que els seus antecessors del PP en el càrrec, Javier Arenas i
Manuel Pimentel, Aparicio es va comprometre quan prengué possessió
a avançar cap a l'objectiu de la plena ocupació. La vaga general i
la fractura del diàleg amb els agents socials han estat
determinants per a la seva destitució.
Juan José Lucas abandona el Ministeri de la Presidència després
d'un any i mig de gestió. Des del seu càrrec coordinà les feines
dels diversos ministeris en assumptes com les «vaques boges» i
l'oli de pinyolada. A més, Lucas centrà la seva gestió en l'impuls
de tres lleis que considerà «molt importants»: la d'Associacions,
la de Mecenatge i la de Consell d'Estat. En la seva etapa defensà
la tasca del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) davant les
nombroses crítiques provinents de l'oposició per la «cuina» de les
dades demanades per aquest organisme a l'hora de realitzar les
seves enquestes de caràcter electoral.
En els seus vint-i-sis mesos al capdavant del Ministeri
d'Administracions Públiques, Jesús Posada donà un impuls a la
transferència a les CA de les principals competències pendents i va
aconseguir posar en marxa un nou model de finançament autonòmic,
però no va poder tirar endavant el seu anunciat projecte d'una llei
de cooperació autonòmica. La manca de consens en algunes
iniciatives han desgastat la seva imatge política.
Celia Villalobos, ministra de Sanitat des del 27 d'abril del
2000, també deixà ahir el departament després d'haver culminat el
procés de transferències a totes les comunitats autònomes, encara
que la seva gestió hagués estat entelada en nombroses ocasions per
la polèmica i per les peticions de dimissió. Alguns col·lectius
l'han titllada de «ministra més incompetent de la història» a causa
de crisis com la de les «vaques boges».
La ministra de Ciència i Tecnologia, Anna Birulés, deixa el
sector de les telecomunicacions en un moment en què es considera
que ha finalitzat la seva liberalització, pero en mig de la major
crisi mundial de la seva història. Competències tan distants com la
investigació i les telecomunicacions li han impedit atendre moltes
demandes de la comunitat científica, però a canvi deixa el Pla
Ramón i Cajal i l'adopció del programa d'I+D de la UE.
Dubtes
La llista coneguda genera alhora altres dubtes, com la possibilitat
d'una nova remodelació abans de les properes eleccions autonòmiques
i municipals. Els noms de Jaume Matas, Josep Piqué o Miguel Arias
Cañete sonaven com a possibles baixes del Govern per ser candidats
regionals, i la seva permanència a l'Executiu obre nous dubtes. El
quadern blau pot tenir feina encara en aquesta legislatura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.