L'Audiència aplica la «doctrina Otegi» i exculpa un exministre xilè

Critica la concepció del fenomen terrorista que té el Suprem

TW
0

La Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional aplicà ahir la doctrina fixada pel Tribunal Suprem en el «cas Otegui» per revocar l'ordre de presó i detenció dictada pel jutge Baltasar Garzón contra l'exministre de Defensa xilè Hernán Julio Brady Roche, en relació amb l'assassinat del funcionari espanyol de l'ONU Carmelo Soria, comès el 1976 en territori xilè. Segons l'Audiència, «no pot fer-se aplicació extensiva del principi d'extraterritorialitat de la llei penal espanyola per perseguir uns fets que succeïren a Xile fa més de 25 anys, quan el propi Tribunal Suprem ens dóna una pauta contrària a l'hora d'enjudiciar fets ocorreguts a França el 30 de març d'enguany, consistents en una de les conductes que més danys estan produint a la societat espanyola».

L'Audiència es refereix així a la decisió del Suprem d'arxivar la querella per un delicte d'apologia del terrorisme presentada per la Fiscalia contra el portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegui, per cridar «Gora Euskadi Ta Askatasuna» a San Juan de Luz (França), en considerar que l'esmentat delicte no és estrictament de terrorisme, per la qual cosa la justícia espanyola no és competent per perseguir-ho si és comès fora d'Espanya.

En l'acte dictat ahir, l'Audiència assenyala que el Suprem «sembla apartar-se de la conceptuació del fenomen terrorista com una activitat de caràcter global, en què les diferents accions necessàries per aconseguir la finalitat perseguida es distribueixen puntualment entre els components de les bandes terroristes». L'Audiència relata que la divisió de funcions fa que uns terroristes premin el gallet, d'altres col·loquin bombes, d'altres recopilin informació, d'altres assenyalin objectius i d'altres procurin fons.