La carta pastoral dels bisbes bascos contra la il·legalització
de Batasuna ha aixecat una gran polèmica de conseqüències encara
imprevisibles. De moment, la Conferència Episcopal s'ha desmarcat
de l'Església basca assegurant que aquesta s'ha pronunciat sota la
seva pròpia responsabilitat. Des del Govern basc, es dóna suport
tant al contingut de la pastoral com a la llibertat dels bisbes per
expressar les seves opinions. Per contra, el Govern, els partits
constitucionalistes i les associacions de víctimes han exigit una
rectificació immediata. Evidenciant la gran fractura que hi ha
entre els nacionalistes i els constitucionalistes, el Govern va
encapçalar una onada de crítiques contra la pastoral. El ministre
portaveu, Pío Cabanillas, va assegurar que «els bisbes responsables
d'aquesta pastoral s'atribueixen una representació de què no tenen
la legitimitat democràtica contrastada de les institucions i òrgans
competents de l'Estat».
Cabanillas va assegurar que l'Església basca s'alinea amb «les
posicions més radicals de desqualificació» de la llei de partits,
les que han sorgit de sectors nacionalistes. De fet, va denunciar
que els bisbes bascos han volgut arribar «més enllà, fins i tot,
d'on cap força política democràtica, cap sector social o d'opinió
no ha arribat». L'Oficina d'Informació de la Conferència Episcopal
va emetre ahir una nota en resposta a la carta pastoral dels bisbes
de Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria titulada Preparar la pau en què
es desmarca per complet d'ella. «Els bisbes de les diòcesis citades
han fet pública l'esmentada carta sota la seva responsabilitat
exclusiva com a pastors de les seves pròpies esglésies
particulars», assenyala la nota.
A més, la Conferència Episcopal assegura que desconeixia el
contingut de la pastoral «fins uns instants abans de la seva
difusió per parts dels mitjans de comunicació social». Però també
assenyala dos aspectes favorables als bisbes bascos. En primer
lloc, que l'Església espanyola no considera «necessari»
pronunciar-se sobre la llei de partits i, en segon lloc, que la
pastoral fa «una ferma condemna» del terrorisme d'ETA. Des del
Govern basc, el suport a la pastoral va ser més clar. La consellera
de Cultura, Miren Azkarate, va assegurar que «una gran part» de la
societat basca se sent «identificada i protegida» pels bisbes
bascos, perquè «poden sentir que ens estan marcant una línia
espiritual i social molt digna a seguir».
El seu company de gabinet Joseba Azkarraga, conseller de
Justícia, va defensar el dret d'expressar-se que té l'Església
basca, i va censurar sobretot l'onada de crítiques que ha rebut la
pastoral. «Més aviat crec que són crítiques dels de sempre, dels
que creuen que poden controlar-ho tot». El suport a la pastoral
també va arribar dels altres dos partits del Govern basc, EA i
IU-EB, en aquest cas tant per part del seu coordinador general a
Euskadi, Javier Madrazo, com del seu líder a nivell nacional,
Gaspar Llamazares.
Convoquen el nunci del Papa
El ministre d'Afers Exteriors, Josep Piqué, va convocar ahir el
nunci del Papa a Espanya, Manuel Monteira, per expressar-li «el
disgust i el malestar» del Govern espanyol per la pastoral dels
bisbes bascs. Un portaveu de l'Oficina d'Informació Diplomàtica
explicà que el titular d'Exteriors espanyol «va posar de manifest
la necessitat que l'Església i la Santa Seu tenguin constància del
sentiment del Govern espanyol», que ha rebutjat públicament la
pastoral feta pública dijous pels bisbes de Sant Sebastià, Bilbao i
Vitòria, en la qual critiquen la llei de partits i la possible
il·legalització de Batasuna.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.