Govern basc i Batasuna van coincidir ahir en la interpretació de
l'operació policíaca ordenada dilluns pel jutge Baltasar Garzón,
que va suposar la detenció d'11 membres de la coalició abertzale
acusats de pertànyer a la trama financera d'ETA. Tant la formació
liderada per Arnaldo Otegi com el portaveu de l'Executiu basc, Josu
Jon Imaz, van assegurar que la intervenció del magistrat prepara
políticament l'aprovació de la nova llei de partits i per tant la
il·legalització de la formació abertzale. Pel president del PNB,
Xabier Arzalluz, es tracta d'un capítol més de les actuacions
empreses per Garzón el 1998 contra la banda i li va preguntar
quants anys necessita i quantes detencions per desentranyar la
xarxa financera etarra.
Des del Govern basc, el portaveu de l'Executiu del lehendakari,
Juan José Ibarretxe, va assegurar que les darreres detencions de
càrrecs i militants de Batasuna conviden a pensar que «algú està
preparant el terreny per a la pròxima aprovació de la llei de
partits polítics». El membre de la mesa nacional de Batasuna,
Pernando Barrena, va assegurar ahir que l'operació policíaca
desenvolupada dilluns és el «gra d'arena» del jutge Garzón per
preparar el terreny des de l'àmbit penal per a la il·legalització
de la coalició abertzale.
Barrena va explicar que la camioneta de Batasuna intervinguda
per la Policia francesa a Hendaia simplement «contenia material
d'arxiu antic, que estava destinat a ser guardat» en una altra seu
i va negar que s'hagin registrat 'herriko tavernes' (seus socials
de Batasuna). A més, va mostrar la seva preocupació per la situació
dels onze detinguts ja que, segons va dir, «aquest tipus
d'operacions es liquiden posteriorment amb dotzenes de denúncies
per maltractaments i tortures».
Per la coalició, mentre es tramita la Llei de Partits, Garzón ha
decidit obrir un altre camí, que és la via «penal amb l'objectiu de
crear el brou de cultiu perquè cali aquest projecte de llei que el
PP vol treure endavant per deixar fora de l'àmbit legal» una opció
totalment legítima com és Batasuna». En aquesta línia, va afegir
que el jutge és «especialista en aquest tipus d'operacions
judicials, policíaques, fantasmes que s'inflen com un globus i
després es desinflen automàticament quan es veu que darrere no hi
ha cap tipus de suport provatori, sinó simplement intencionalitat i
impuls polític» com, va assegurar, es «provarà» amb les
detencions.
També Arzalluz pensa que aquesta operació és un «capítol més» a
les actuacions de Garzón contra la banda però dubta que tingui
resultats concloents, ja que «si els tingués d'una vegada i pogués
demostrar que en tals i tals aportacions econòmiques Batasuna ha
estat finançant a ETA, aquest seria un motiu més que poguessin
adduir per a la seva il·legalització», però el jutge «camina des de
l'any 98 en aquestes investigacions» i va preguntar a Garzón «quan
diables desentranyarà les xarxes financeres d'ETA si en quatre anys
no ha pogut». «Quants anys necessita, quantes detencions
necessita».
Novena operació de Garzón
Les crítiques de Xabier Arzalluz cap al jutge Baltasar Garzón es
poden entendre si es té en compte que l'operació desenvolupada
dilluns contra Batasuna a Guipúscoa, Biscaia i Navarra, que es va
saldar, en principi, amb un balanç d'onze detinguts, és la novena
actuació posada en marxa per ordre d'aquest jutge de l'Audiència
Nacional des de 1998 contra el denominat entramat de la banda
terrorista ETA. Agents del Cos Nacional de Policia van detenir en
diferents localitats del País Basc i Navarra onze persones per la
seva suposada integració a ETA i concretament en els entramats de
finançament de la banda armada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.