L'assassí de Rocío Wanninkhof va apunyalar-la una desena de pics

Segons els forenses, l'agressor volia «causar un dany extrem»

EfeMàlaga14/09/01 0:00

Els forenses que participaren en l'aixecament del cadàver de Rocío Wanninkhof destacaren ahir, durant la seva intervenció a la novena jornada del judici que es du a terme a l'Audiència Provincial de Màlaga, que l'agressor utilitzà «una gran violència i tingué intenció de causar un dany extrem». Els perits, després d'assenyalar a la sala que les seves explicacions s'havien d'acompanyar amb projeccions, advertiren que algunes de les escenes podrien resultar «impactants», especialment per als familiars, i que ho entenien si aquests decidien absentar-se, tot i que no ho varen fer. Durant l'exposició, els cinc forenses parlaren primer per separat i després, en començar l'interrogatori de cada una de les parts, contestaren indistintament segons el coneixement que cada un d'ells tenia de cada pregunta.

Explicaren que el cos presentava deu punyalades, vuit a l'esquena i dues al pit, una de les quals li va poder pegar al cor, com també que hi va haver una primera lesió d'intimidació a la part facial que bé podria ser un cop de puny o una galtada. També varen assegurar que tantes lesions agrupades a l'esquena determinen que la víctima devia estar immobilitzada i que la intenció de l'agressor era acabar amb la seva vida. També destacaren que aquest va utilitzar «una gran violència» perquè hi va haver ferides que danyaren els ossos, «i això no és fàcil», postil·laren els forenses. Un d'ells, expert en Psiquiatria Forense, apuntà que l'agressor va tenir una «pèrdua de control dels impulsos, perquè es produí un acte repetitiu que indica una gran ofuscació» i que aquest comportament «és propi de crims passionals, que antigament s'anomenaven epilèptics, amb molt d'acarnissament».

L'aixecament del cadàver es produí el dia 2 de novembre de 1999 i, quan els forenses es traslladaren al lloc on era el cos de la jove, pensaren que no podia tractar-se d'ella a causa de l'avançat estat de putrefacció, «quasi esqueletitzat». La jove duia una polsera, una arracada i tres anells, es trobava totalment nua i la part dels dorsals i tot el que tocava en terra «estava més esqueletitzat», explicaren. La seva identificació fou possible gràcies a la fitxa de l'odontòleg que atenia habitualment la víctima i, posteriorment, per mitjà de l'anàlisi de l'ADN, digué un dels forenses, qui assenyalà que pensaren inicialment que el cos havia estat submergit en algun líquid, però finalment es descartà, ja que es devia a l'estat natural de descomposició en què es trobava.