El Govern aragonès recorrerà el Pla hidrològic de Matas al Constitucional

El vicepresident justificà l'adopció d'aquestes mesures davant la preocupació que, per al Govern aragonès, suposa «l'expropiació injusta del que significa per a Aragó 1.050 hectòmetres cúbics (els que proposa el transvasament de l'Ebre), perquè limita el seu futur» i perquè el desenvolupament de la regió «no es pot limitar al Pacte de l'Aigua».

Els fonaments jurídics del recurs d'inconstitucionalitat girarien entorn de consideracions de caràcter mediambiental i d'aquelles referides a la política d'ordenació del territori, que basaren les al·legacions del Govern aragonès al projecte del PHN, assenyala un comunicat del Govern. Pel que fa a l'ordenament jurídic comunitari, l'Executiu aragonès es planteja presentar una queixa o denúncia davant la Comissió Europea per les contradiccions que, en el seu parer, existeixen entre el PHN i la directiva del Parlament Europeu i del Consell que estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües.

En aquest sentit, el Govern d'Aragó mantindrà una actitud vigilant de qualsevol obra o actuació que pogués contravenir la directiva d'hàbitat i els llocs protegits. Biel afegí que el Consell ha decidit encarregar als serveis jurídics la interposició de «tots aquells recursos que permetin una oposició frontal al Pla hidrològic» i, en concret, la d'interposar-ne un d'inconstitucionalitat «en virtut de la legitimació prevista a l'article 32.2 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional».