El president del Govern, José María Aznar, afirmà ahir que el
discurs del rei a l'entrega del premi Cervantes en defensa del
castellà com a llengua d'encontre fou «molt bo i molt important», i
digué que l'«excessiva sensibilitat» demostrada per alguns partits
nacionalistes «denota una fluixesa bastant clara». En declaracions
a Onda Cero, el president de l'Executiu considerà «evident i
bastant obvi que una llengua que parlen més de quatre-cents milions
de persones al món, que és en aquest moment la segona llengua als
Estats Units, la segona llengua en molts països del món i que té
una expansió extraordinària, se'n pot dir històricament que ha
estat i és una llengua d'encontre».
«Això no té res a veure amb el fet que en un període determinat
de la història d'Espanya altres llengües espanyoles hagin pogut
tenir més o menys dificultats», explicà Aznar. El cap de l'Executiu
insistí que allò que digué el rei, i que «jo crec que respon
exactament a allò que és el sentit històric del moment», és que el
castellà és «la nostra llengua», és la llengua «més universal de
les espanyoles» i és «una llengua d'encontre». «Jo crec que això és
així, es posin com es posin qui vulgui, i evidentment jo crec que
l'excessiva sensibilitat per part d'alguns em fa la sensació que
denota una fluixesa bastant clara», assenyalà Aznar.
La frase que suscità la controvèrsia és continguda en un
paràgraf en el qual el rei afirmava sobre el castellà que «mai no
fou la nostra una llengua d'imposició, sinó d'encontre; a ningú no
se li imposà mai parlar en castellà: foren els pobles més diversos
els qui feren seu per voluntat libèrrima l'idioma de Cervantes».
Aquestes paraules tingué una ràpida resposta. Així, el conseller de
Medi Ambient de la Generalitat, Felip Puig, denuncià ahir
l'«exercici de desmemòria històrica» del president Aznar, i
assegurà que amb aquestes afirmacions «torna a recordar que és un
personatge que hauria pogut sortir al No-Do».
Puig recordà que Aznar s'havia manifestat «clarament pròxim al
que van ser les polítiques del règim franquista» i, tot i elogiar
la seva «reconversió democràtica», lamentà que «no conegui o
recordi la persecució» del català, llengua que «presumeix de parlar
en la intimitat». El secretari general d'ERC de Catalunya, Josep
Lluís Carod Rovira, aconsellà ahir al rei que «callar seria una
actitud menys frívola i d'enorme dignitat, almenys amb més dignitat
que la que ha tingut ara», amb relació al discurs en què el rei va
assegurar que el castellà mai no ha estat una llengua
«d'imposició». Per Carod Rovira, les «excuses» posteriors de la
Casa Reial, que afirmen que el rei es referia a Amèrica i no a
territoris de l'Estat espanyol, «són encara menys creïbles».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.