Pilar del Castillo explicà l'avantprojecte de la llei d'universitats.

TW
0

L'avantprojecte de la llei d'universitats, donat a conèixer ahir per la ministra d'Educació, Cultura i Esport, Pilar del Castillo, al Consell d'Universitats, suprimeix la selectivitat i faculta els centres universitaris a seleccionar el seu alumnat, fet que obligarà els estudiants a sotmetre's als diferents criteris que les universitats estableixin. Després de comparèixer davant els membres del Consell d'Universitats, rectors i representants de comunitats autònomes, Del Castillo valorà els possibles problemes que aquest sistema ocasionarà, atès que un estudiant haurà de preveure si té possibilitats d'entrar en un centre o optar per sotmetre's als criteris de més d'una universitat.

En aquest sentit, Del Castillo assenyalà que aquest sistema no presenta «problemes tècnics» i rebutjà que pugui deixar alumnes al carrer. «No hi haurà cap problema. Tots els estudiants tindran una plaça universitària», remarcà. La nova llei d'universitats persegueix, segons va explicar la ministra, augmentar la qualitat de l'ensenyament universitari, així com l'eficàcia en la gestió, l'autonomia de les universitats i la mobilitat dels estudiants i professors. Així mateix, tracta de millorar la selecció i la qualitat del professorat, i la interrelació entre la universitat i la societat, al temps que pretén facilitar la progressiva incorporació del sistema universitari espanyol a l'espai Europeu d'Ensenyament Superior.

Per a tots els canvis prevists en la llei que «generin una despesa addicional», Del Castillo assegurà que hi haurà una «valoració econòmica». No obstant això, va voler deixar clar que «això no és una llei de finançament de la Universitat», assumpte que «s'ha de debatre en l'àmbit de finançament de les comunitats autònomes». «El problema general de la Universitat s'inscriu en el finançament de les comunitats autònomes», afegí. Del Castillo explicà que la decisió de suprimir la selectivitat es deu al fet que ja no existeixen problemes per ajustar la demanda de places a l'oferta que fan les universitats. Va considerar que l'accés a l'ensenyament superior «es pot gestionar d'una altra manera» i que «és més oportú deixar a l'autonomia de les universitats els criteris d'elecció» de l'alumnat.

No obstant això, advertí que els centres hauran de respectar els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, i va assegurar que la llei preveurà l'establiment de mecanismes perquè els estudiants puguin recórrer si consideren que aquests principis no s'han respectat. Pel que fa a la desaparició de la selectivitat, comentà que finalment la llei de qualitat contemplarà l'establiment d'una revàlida, Del Castillo no ho va confirmar però va dir que «no hi ha una correlació directa» entre aquesta prova de «comprovació de coneixements» i l'accés a la Universitat.

Llorenç Huguet demana «el màxim consens».
El rector de la UIB, Llorenç Huguet, desestimà ahir valorar la nova presentació de la llei d'universitats efectuada per la ministra Del Castillo, atès que la Conferència de Rectors (CRUE) encara no disposa de l'articulat de la llei futura. Això no obstant, explicà que havia rebut la presentació a Madrid amb «cautela» i insistí que «parlar ara d'això és prematur». Tot i això, Huguet considerà que la nova llei haurà de tenir el màxim consens entre els diferents partits polítics per evitar que sigui derogada per un govern futur si el PP l'aprova en solitari; «hauria de durar almanco tant com la LORU», afegí. També asseverà que l'extraterritorialitat universitària haurà d'acompanyar-se amb «beques generoses».