Mig bilió de pessetes. Això és el que es preveu que hagi de
pagar l'Estat per rescabalar els funcionaris de la pujada salarial
que no els va fer des del 1997. La sentència de l'Audiència que
obliga el Govern a saldar els seus comptes no ha agradat
l'Executiu, que anuncià que recorrerà, encara que la sentència
assenyala que contra ella no cal recurs de cassació, perquè
considera que la decisió del Tribunal suposa una seriosa restricció
a la potestat legislativa de les Corts.
Mentrestant, els sindicats CCOO i UGT «es freguen les mans», i
demanen que comencin les negociacions per concretar l'abonament, el
ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, afirmà que seran els
contribuents a través dels imposts que sufragaran el cost de la
sentència.
El Govern afirma amb rotunditat que tant la sentència com la
doctrina sentada en aquest dictamen pot suposar una seriosa
restricció a la potestat legislativa de les Corts Generals en
l'aprovació de les lleis de pressuposts generals de l'Estat, per la
qual cosa preveu presentar un recurs de cassació en un termini de
deu dies. De no ser admès aquest recurs se'n produiria un de queixa
davant el Suprem.
La sentència de l'Audiencia Nacional ordena a l'Administració
negociar amb els sindicats de la Funció Pública «en el menor
termini possible» increments salarials per al 1997. Es calcula en
mig bilió de pessetes el cost que tindrà per a l'Administració
l'aplicació del dictamen judicial.
Les reclamacions salarials mouran entorn de les 270.000 pessetes
per a aquells empleats públics amb un sou mitjà de dos milions de
pessetes anuals, unes 406.000 pessetes per als que tenguin un
salari mitjà de tres milions, i unes 542.000 per als que percebin
un sou de quatre milions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.