Vint-i-un morts i la greu crisi del Govern basc marquen l'any sense treva d'ETA

En el comunicat que va fer públic el 28 de novembre de 1999, en el qual culpà PNB i EA d'incomplir els pactes subscrits amb la banda, l'organització terrorista anuncià la tornada a les accions violentes a partir del 3 de desembre.

El 21 de gener d'aquest any ETA assassinà a Madrid el tinent coronel Pedro Antonio Blanco, el seu primer atemptat.
Aquest primer assassinat provocà la suspensió de l'acord de legislatura entre PNB, EA i EH, encara que el pacte parlamentari entre les forces nacionalistes no es va rompre definitivament fins un mes més tard, després de l'assassinat del secretari general del PSE-EE a Àlaba, Fernando Buesa, i del seu escorta, l'ertzaina Jorge Díez Elorza. Pel PP i el Govern, la ruptura d'aquests pactes no fou suficient per reprendre el diàleg amb el PNB, al qual reiteradament ha exigit des de llavors l'abandó del Pacte de Lizarra i la convocatòria d'eleccions anticipades.

El desencontre dels governs de Madrid i de Vitòria es va escenificar al palau de la Moncloa en el mes de juny, en una reunió entre José María Aznar i Juan José Ibarretxe, en la qual l'Executiu no va observar «una voluntat inequívoca» del lehendakari per tal de liderar un canvi de rumb en la política d'Euskadi.

Enmig d'aquest enfrontament, i coincidint amb el parèntesi estiuenc, ETA va intensificar la seva ofensiva amb atemptats en diferents llocs de l'Estat.