El PNB es ratifica en la seva recerca d'un nou període de distensió i diàleg

Mayor Oreja diu que fa un any s'adonaren que la treva d'ETA era una trampa

El president del PNB, Xabier Arzalluz, en roda de premsa.

TW
0

Tots els partits polítics recordaren ahir el dia en el qual, fa un any exactament, ETA decidí posar fi a la treva després de catorze mesos d'alto el foc. Des de llavors, la banda terrorista ha assassinat un total de 21 persones. Amb motiu d'aquest aniversari el PNB va fer públic ahir un document en el qual es ratifica en la recerca d'un nou període de distensió i de diàleg «en millors condicions que les que hem conegut».

En una conferència de premsa en la qual participaren el president de l'EBB, Xabier Arzalluz, amb els quatre presidents de les executives territorials, el PNB insisteix en la seva posició expressada en el seu text del 1997 de disposició a «arriscar i a moure's per aconseguir la pau», però «sense abandonar ni desvirtuar la nostra alternativa ni la nostra estratègia política».

La formació nacionalista assegura que és la seva voluntat la de «no aturar en la recerca de la pau», diu compartir amb el poble basc «aquesta ànsia de pau», i afegeix que «a la vista d'altres experiències internacionals», no renuncia «a mantenir amb altres formacions polítiques, sindicals i socials, sense exclusions, quants contactes o iniciatives siguin necessaris per encarrilar la solució a l'actual dinàmica de violència existent a Euskadi».

Segons el text de l'Euskadi Buru Batzar, el PNB «no estarà convençut que algunes formacions polítiques la desitgen (la pau) tant com proclamen, mentre no comprovi amb claredat que el problema de la violència se substrau del tràfic electoral i de la dialèctica poder-oposició». El document de l'EBB qüestiona amb duresa HB i ETA. A la coalició abertzale li planteja si la violació del dret a la vida «no mereix la més mínima valoració des del punt de vista ètic i dels drets humans». A ETA se l'acusa de vulnerar l'àmbit basc de decisió en persistir en la utilització de la violència en contra de la voluntat expressa del poble basc.

Del seu costat, el ministre d'Interior, Jaime Mayor Oreja, assegurà que fa un any, quan ETA anuncia que a partir del 3 de desembre de 1999 tots els seus comandos eren operatius, es descobrí que es tractava d'una treva-trampa. «Probablement fa un any ens adonàrem tots que essencialment estàvem davant una trampa i no davant un procés de pau. Això és el que fa un any descobrim en veure com ETA començà una altra vegada i simplement va fer un anunci a tota la societat espanyola que tornaria a actuar», conclogué.