Jaume Matas Palou va néixer a Palma el 5 d'octubre de 1956. Té,
per tant, 43 anys. És llicenciat en Ciències Econòmiques i
Empresarials, branca d'Economia General, per la Universitat de
València (1978), on realitzà l'especialització en Economia
Conjuntural i Hisenda Pública.
Guanyà la plaça de cap del Servei de Finançament Autonòmic. Ha
estat director general de Pressuposts de la Conselleria d'Economia
des de 1989 fins a 1993. Durant aquest període fou membre dels
grups de treball del Consell de Política Fiscal i Financera. El 20
de juny de 1993, i amb l'ajuda del seu predecessor, Alexandre
Forcades, fou nomenat conseller d'Economia i Hisenda, càrrec que
exercí fins el juny de 1996. En aquella època, fou molt popular
entre els mitjans de comunicació per la seva afició a les rodes de
premsa amb projeccions de gràfics i estadístiques, i ja li es
notava un gust creixent per les noves tecnologies.
És diputat del Parlament balear des de maig de 1995. Fou elegit
president de la Comunitat en la sessió d'investidura del dia 14 de
juny de 1996. Ocupà la presidència del Govern balear des de la
presa de posssessió (18 de juny de 1996) fins el final de la
legislatura (27 de juliol de 1999).
Matas arribà al cim del poder autonòmic de rebot, després de la
defenestració de Cristòfol Soler. Com a un dels joves consellers de
la confiança de Cañellas, fou l'elegit per afrontar pacíficament la
resta d'una legislatura que s'havia iniciat plena d'ensurts en el
Partit Popular. Una de les principals tasques a realitzar era
mantenir la cohesió del PP balear després de les sortides, per
diferents motius, de Gabriel Cañellas i Cristòfol Soler. Per
començar, almenys tenia la base d'una majoria absoluta.
Encapçalà la candidatura del Partit Popular a les eleccions
autonòmiques de juny de 1999 i, en aquests moments, és president i
portaveu del grup parlamentari popular en el Parlament de les Illes
Balears. Fou elegit president del Partit Popular de les Balears en
el IX Congrés Regional, celebrat el 2 d'octubre de 1999. En aquest
congrés, Matas aconseguí ser candidat únic després de vèncer les
ressistències de les famílies canyellista i vergerista, i de
convèncer el candidat alternatiu, Joan Forcades, de retirar-se.
Matas arribà al Govern balear de la mà de Cañellas, però aviat
es desmarcà del que havia estat el líder màxim i absolut del partit
durant 13 llargs anys. Cañellas no perdonà la traició.
Matas suposava el relleu generacional, la sintonia amb el
centrisme aznarista i una nova manera de fer política basada més en
la imatge i la modernitat tecnològica, res a veure amb el
conservadurisme i el populisme canyellista. El Consolat de la Mar
s'omplí de joves amb masters universitaris que sabien idiomes i
informàtica.
La derrota dels comicis autonòmics del 13 de juny de 1999 el
posaren en una difícil situació a l'hora d'optar a la presidència
del partit, ja que molts sectors l'assenyalaven com a responsable
de la desfeta que suposava la pèrdua del poder, però Matas mostrà
una confiança absoluta en les seves possibilitats i en obtenir el
suport suficient per aconseguir el seu objectiu. Ho assolí
sobradament, amb un 80% de vots dels compromissaris.
Matas hagué de passar pel mal tràngol de ser el primer president
del Govern i el primer candidat del PP que perd unes eleccions
autonòmiques. El retall de tres diputats suposà la desaparició de
la majoria absoluta popular i la constitució d'un nou govern de
progrés format per tota la resta de partits de l'arc parlamentari
balear. Així, Matas ha encapçalat fins ara una oposició de partit
únic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.