Els partits regionalistes tenen la clau per determinar els governs de set capitals

Izquierda Unida, la gran vençuda dels comicis, perd regidors a tots els ajuntaments

TW
0

Els resultats de les eleccions municipals celebrades diumenge advoquen a PSOE i IU a pactar per aconseguir arrebassar al PP les batlies d'Almeria i Còrdova, úniques capitals de província en les quals ambdues formacions depenen de si mateixes per conformar governs municipals d'esquerra. Així mateix, en altres set capitals de província "Osca, Lleó, Sòria, Burgos, Segòvia, Sevilla i Granada" el PSOE podria governar si rebés el suport dels d'IU i de partits locals per arrebassar-lis el poder als populars. Seran aquests partits regionalistes els que tenguin la clau per determinar aquests governs.

El PP, amb el 34'42 per cent dels vots, guanyà les eleccions locals en les quals el PSOE avançà algunes posicions respecte a les del 1995, en passar del 30'83 per cent dels vots al 34'24 per cent, mentre que Izquierda Unida experimenta un notable retrocés i es queda amb el 6'52 per cent dels sufragis.

El PP ha estat la primera força política en un total de 38 capitals de província, obtenint majoria absoluta en 24 i en 14, majoria simple. Ha perdut tres batlies i la majoria absoluta a set, encara que guanyà aquesta mateixa majoria en tres. El PSOE guanyà en vuit capitals. Els populars han perdut en favor del PSOE tres batlies, Albacete, Conca i Palència. En el primer cas, el PP obtingué 12 regidors, davant els 15 del 1995 i el PSOE aconseguí 13, davant els 8 de fa quatre anys. Izquierda Unida perdé dos i es quedà amb dos. En el cas de Conca el PSOE acaparà els dos regidors que perderen PP i IU, aconseguint la majoria absoluta amb 11 regidors. A Palència, el PSOE guanyà 3 regidors, per situar-se el 13, dos provenien del PP i un d'IU.

El PP ha perdut la majoria absoluta a Almeria, Burgos, Granada, Lleó, Lugo, Segòvia i Sòria. Però tambñe aconseguí consolidar-se ibtenint la majoria absoluta a Huelva, Màlaga i Santander. I en altres ciutats com Santiago i Mèrida aconseguí ser la força més votada. En la primera té majoria simple i en la segona, majoria absoluta. El nombre de capitals de província en els quals el Pp ha perdut regidors és de 23 i incrementà el nombre d'edils en altres 13. A Castella-la Manxa, el PP ha perdut regidors en totes les províncies.

El PSOE aconseguí la majoria en vuit capitals, en cinc amb majoria absoluta, Corunya, Conca, Girona, Lleida i Palència, i en les altres amb majoria simple, Albacete, Barcelona i Donostia. Tot i això, ha aconseguit incrementar el seu nombre de regidors en un total de 39 municipis, el mateix número de consistoris en el qual Izquierda Unida perdé regidors.

De fet, aquesta força política resultà molt castigada en no haver aconseguit ni un sol regidor en un total de 20 capitals de província, de les quals, en vuit no tenia, però en 12 d'aquestes capitals perdé tots els qui havia aconseguit en les eleccions municipals del 1995. Com pèrdues significatives, destaquen les de Madrid, on tenia 9 edils i perd quatre; Màlaga, on comptava amb 9 i perd sis; València, on tenia cinc i perd tots i Saragossa, on comptava amb quatre i també perd tots.

També cal destacar que el BNG guanyà regidors en totes les capitals gallegues: a Corunya, un; a Lugo, dos; a Orense, altres i a Pontevedra, tres més. A més d'aquestes, a Santiago aconseguí altres tres regidors. Pel contrari, CiU perdé edils en tres de les quatre capitals catalanes: a Barcelona, tres; a Lleida, un i a Tarragona, dos.

També la coalició nacionalista PNB/EA retrocediren quant el nombre de regidors en les capitals basques, així, a Vitòria han perdut dos i a Donostia un.

A Bilbao mantenen la majoria simple que tenien, però tant PP com PSOE han augmentat i la clau de la batlia la tindrà el partit de Gorordo.
Coalición Canaria, de la seva part, ha passat a tenir majoria absoluta a Santa Cruz de Tenerife.