Pujol considera injustificable el rebuig de l'Executiu central a la millora d'autogovern

Aznar subratlla la validesa de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia

José María Aznar (centre), amb la viuda del regidor de l'UPN Tomás Caballero.

TW
0

El president català, Jordi Pujol, considerà ahir «injustificable» el rebuig de l'Executiu central a l'informe de la Generalitat per la millora de l'autogovern i relativitzà la transcendència d'aquesta posició davant el canvi percebut en el PP a la proposta nacionalista de pacte fiscal. Pujol destacà que l'informe de la Generalitat és un treball jurídic que fa propostes en profunditat i que encaixen amb la Constitució, i negà que la reclamació que la Generalitat tengui rang d'Estat tengui caràcter electoralista. «Ni l'increment de l'autogovern ni el pacte fiscal són qüestions electoralistes, perquè no són conjunturals», explicà Pujol.

Recordà, en aquest sentit, que el Govern també començà amb un rebuig total a la proposta de CiU de pacte fiscal «i ara Zaplana ha fet una proposta que representa l'acceptació de la meitat dels nostres plantejaments i que ha estat ben rebuda pel Govern i pel PP». Per això, considerà que encara que l'oposició del Govern «no em sorprengui», prefereix esperar «i veure com evoluciona, cosa que dependrà en bona part de la relació de forces polítiques que hi hagi». D'altra banda, acusà implícitament el PSC i el PP de refusar aquests temes perquè creu que «els incomoda i no els convé: els fa la vida difícil perquè els posa en contradiccions tremendes amb els seus partits centrals».

Per un altre costat, el president del Govern, José María Aznar, advertí ahir que qui interpreta la Constitució com un «elenc de competències» sota la base que només es pot viure «des de la reivindicació» eligeix un «camí equivocat». Aquestes declaracions es produeixen dos dies després que el Govern de Jordi Pujol aprovàs un document en el qual, entre d'altres coses, la Generalitat aspira a ser l'administració única a Catalunya a través d'una reinterpretació de la Carta Magna, propugnant a més una reforma de l'Estatut, i aconseguir, així mateix, un tracte equivalent al d'un Estat.