Fajarnés intentà que l'executiva del PP desautoritzàs el Comitè Electoral eivissenc

La maniobra de Fajarnés va fracassar i ahir Joan Verger, president del PP-Balears, declarava que s'havia de respectar l'autonomia de decisió dels òrgans insulars.

Si els conservadors illencs arribaren al XIII Congrés amb la ferida recent encetada de la crisi menorquina, ahir en sortien després d'haver-se fet veure enmig de la calma general amb la picabaralla eivissenca. Verger repetí que «aquestes coses no són bones per al partit» i recordà que la seva assistència a altres congressos havia estat més tranquil·la.

Fajarnés, secundat pel secretari general del PP-Eivissenc, Manuel Alonso Fernández Revuelta, va fer gestions al més alt nivell per aconseguir ser ell el cap de la llista pitiüsa per a les autonòmiques del 1999. Sembla que Fernández Revuelta actuava com a «emissari» seu davant Acebes, el coordinador general sortint.

La crisi del PP eivissenc, feta esclatar en el pitjor moment per a la formació illenca, es remunta al mes desembre del 1998. Enric Fajarnés i Pere Palou es disputaven encapçalar la llista insular. Fajarnés, que es presentava com a «renovador», va fer-se avalar per un manifest de quatre-centes firmes i deia que tenia el suport d'Abel Matutes. Però el ministre d'Afers Exteriors féu públic que no prenia partit per cap dels dos candidats. Fonts ben informades asseguren que Enric Fajarnés intentà, sense èxit, que la reunió del comitè electoral s'ajornàs perquè considerava que la seva composició li era «adversa».