Aznar titlla Setién d'«estrafolari» i afirma que no coneix el país on viu

El bisbe s'oferí al dirigent etarra Jon Gaztelumendi per intervenir pels presos polítics d'ETA

AgènciesPalma15/12/98 0:00

El bisbe de Sant Sebastià, José María Setién, ha tornat a fer reviscolar la flama de la polèmica en relació als presos d'ETA. El president del Govern, José María Aznar, no va tenir ahir cap problema per qualificar d'«estrafolari» el prelat per haver-se oferit, a través d'una carta que va enviar al dirigent etarra Jon Gaztelumendi "condemnat a 516 anys de presó", a intervenir en favor dels «presos polítics» d'ETA. La reacció de l'Executiu va ser corroborada per populars, socialistes i Izquierda Unida, que varen insistir que a Espanya no hi presos polítics. L'únic que defensà el dret de Setién a utilitzar el «lèxic» que vulgui va ser el portaveu del PNB en el Congrés, Iñaki Anasagasti.

«Tenc la sensació que hi ha persones que no coneixen molt bé el país en el qual viuen i en conseqüència poden fer unes afirmacions estrafolàries». «No faré més comentaris sobre aquest assumpte per ara», advertí Aznar, que en cap moment nomenà pel seu nom el bisbe de Sant Sebastià.

Les desqualificacions cap al bisbe continuaren per part dels socialistes. «Els terroristes que assassinen no són presos polítics», va dir el candidat a la Moncloa, Josep Borrell.

Les opinions creuades vingueren d'IU. Mentre el seu coordinador general, Julio Anguita, coincidí amb la valoració de populars, Govern i PSOE respecte a la denominació dels presos d'ETA, que va dir són «delinqüents comuns» i demanà moderació, IU-EB acusà Mayor Oreja d'interceptar la carta de Setién per filtrar-la amb intenció «política i oportunista».

En una línia semblant, el penebista Iñaki Anasagasti defensà ahir el dret de Setién a utilitzar el lèxic que cregui oportú i denuncià la «satanització» a la qual s'està sotmetent al bisbe de Sant Sebastià. «Aquí hi ha un tema molt greu, que és una correspondència privada interceptada entre Setién i un pres del grup armat ETA, que té tot el seu dret a mantenir els termes que cregui convenient i el lèxic que consideri oportú», va afegir.