El cas Pinochet continua travessant fronteres. La Policia suïssa
demanà ahir al Regne Unit ordenar el manteniment d'Augusto Pinochet
en detenció provisional amb fins d'extradició, segons un comunicat
de la Policia suïssa.
L'Oficina Federal es basa en una ordre de detenció emesa per les
autoritats judicials de Ginebra que han emprès un procés penal per
segrest, segrest amb circumstàncies agreujants i assassinat
d'Alexis Jaccard, que tenia doble nacionalitat (suïssa i
xilena).
Tot i que els fets es produïren fa més de 20 anys, aquests no
han prescrit, segons indicà aquest comunicat. Encara no s'ha
establert cap termini per a la presentació de la petició formal
d'extradició per part de Suïssa, afegeix aquest comunicat de
l'Oficina Federal.
A més, un grup de ciutadans xilens exiliats a Bordeus (França),
entregaren ahir al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón
una llista de 69 francesos desapareguts durant el règim de
Pinochet, perquè l'uneixi a la causa que segueix contra ell.
Suècia
Un altre grup d'exiliats, en aquest cas exiliats a Suècia,
presentaren una querella contra el general pel segrest i assassinat
de diversos membres de la seva família. Aquests exiliats desitgen
que aquesta iniciativa serveixi per començar un procés semblant en
tot Europa, amb el fi de pressionar el Regne Unit perquè accedeixi
a extradir l'exdictador a Espanya.
De la seva banda, els advocats de l'acusació al sumari que
instrueix Baltasar Garzón pels espanyols desapareguts durant les
dictadures militars a Xile i a l'Argentina sol·licitaren ahir
l'extradició de Pinochet pels delictes de genocidi, terrorisme i
tortures. El jutge Garzón va donar un termini a les parts perquè
informassin, a favor o en contra, de l'extradició de l'exdictador,
i aquest termini va finalitzar a les 24 hores de dissabte passat.
Excepte la Fiscalia, que va informar en contra, tots els lletrats
de l'acusació varen sol·licitar el procés extradicional.
Enrique Santiago ho va fer en nom d'Esquerra Unida, l'Associació
Lliure d'Advocats, Associació Contra la Tortura, Associació de
Familiars de Detinguts i Desapareguts a l'Argentina, i l'Associació
pro Drets Humans d'Espanya, entre d'altres; Manuel Ollé, en
representació de les Mares de plaça de Maig; i Juan Garcés i Manuel
Murillo, com a acusació particular i popular al sumari.
Segons l'acusació popular, «la llei penal del Regne Unit
estableix penes superiors a un any per als responsables de la
comissió de delictes de genocidi i tortures, per la qual cosa
almenys s'aprecia la doble incriminació exigida per l'article 2.1
del Conveni Europeu per donar lloc a l'extradició que ha estat
sol·licitada».
Els lletrats mantenen que el delicte de terrorisme del nostre
Codi Penal es correspon amb els tipus penals britànics establerts
per la legislació d'aquest país com a assassinats, lesions,
incendis, atemptat, així com conspiració per a la realització dels
anteriors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.