El Govern rebutja l'oferta de Borrell perquè no vol marginar els nacionalistes

«A mi em sembla que això és una dinàmica que no ens convé ni a uns ni a altres, ni al conjunt del país», assenyalà el ministre, que afegí que «qualsevol intent de construir el nostre futur sobre la base de la marginació política de partits democràtics ens aboca a l'error».

Piqué, no obstant això, agraí l'oferta de diàleg del principal partit de l'oposició, però assenyalà que el Govern «continuarà parlant amb tots els partits democràtics», sense marginar els nacionalistes, ja que és necessari un «gran consens» per abordar el procés de pau a Euskal Herria després de la treva d'ETA.

«El Govern "assenyalà el ministre" no alimentarà cap tipus de plantejament que pogués donar lloc a fronts oposats l'un contra l'altre, sinó que creiem que tant per afrontar el procés de pau com per continuar construint l'Estat i que continuï sent pròsper i competitiu en el segle XXI feim falta tots».

Piqué va fer aquestes declaracions després d'inaugurar la Sala Expotrònica 98 a la Fira de Barcelona.
Piqué reconegué que l'Executiu ressaltà la «conveniència» que no es formin fronts nacionalistes, en particular de cara a les pròximes eleccions a Euskadi. El ministre portaveu assenyalà que la Constitució i els estatuts són el marc en el qual han de cabre tots els demòcrates. Piqué expressà el seu «rebuig» a unes declaracions del president del PNB Xabier Arzalluz, en què parlava d'una possible utilització partidista de les víctimes d'ETA.

De la seva banda, Borrell afirmà que Espanya pot acabar «deforme» amb «tanta cessió» i «empassa-te-la» a les que, segons el seu parer, està sent sotmès el Govern per part dels seus socis nacionalistes. Segons explicà, no són el PP i el PSOE sinó aquestes forces minoritàries les que han format un «front» o aliança.

Borrell assegurà que «els nacionalistes han posat en comú una estratègia o una voluntat d'assolir certs objectius» i garantí que el PSOE no utilitzarà aquesta situació al Parlament, encara que tampoc no formarà un front contra ningú.

«De pacte en pacte, de cessió en cessió, d'avinença en avinença, d'empassa-te-la en empassa-te-la, al final Espanya pot quedar una mica deforme en la seva arquitectura política i els recursos públics repartir-se sense cap classe de raó ni transparència», explicà.

Cessions

«L'oposició no aprofitarà una conjuntura per tombar un Govern obligant-lo a fer cessions que nosaltres creiem que no s'han de fer».
Mentrestant, el president del Partit per l'Independència (PI), Àngel Colom, qualificà Borrell de «català que traeix els seus orígens arran de la seva proposta». Colom afirmà que Borrell és un «fanàtic espanyol, capaç de donar suport al PP per anar en contra dels nacionalismes» i emplaçà Pasqual Maragall a desautoritzar-lo.

Colom també considerà que tant el PP com el PSOE siguin més còmodes amb la violència a Euskal Herria abans d'acceptar els reptes de la pau» i qualificà d'«obtusos» els dirigents socialistes i populars. Pel dirigent del PI, la primera mesura política per consolidar la pau és que PP i PSOE surtin del «búnquer espanyolista en el qual estan instal·lats».

Crítiques de Duran i Lleida

El president del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran Lleida, afirmà ahir que Josep Borrell aposta per «una Espanya amputada», i expressà la seva «satisfacció» pel fet que el portaveu del Govern, Josep Piqué, hagi rebutjat la proposta del candidat socialista de crear un front PSOE-PP contra els nacionalistes. Duran afirmà que la proposta de Borrell «és dolenta per a Espanya» perquè aposta per «una Espanya amputada sense la participació i l'aportació positiva dels nacionalistes a la governabilitat i a l'interès global». Duran insistí que Borrell defensa un «nacionalisme excloent i sectari» i una posició «pròpia del segle passat». Considerà, a més, que el PP ha de tenir altres elements per pensar que es tracta d'una proposta «poc seriosa i fiable».