Estabilitat pressupostària i flexibilitat, en el camí cap a la
convergència real per consolidar el creixement i la creació de
llocs de feina. La combinació d'ambdues variables impulsà
l'elaboració dels primers Pressuposts generals de l'Estat de l'era
euro, els tercers des que el Govern del PP arribà al poder, en els
quals rigor pressupostari i retall del dèficit públic s'han
convertit en els principals motors dels comptes públics. Però
l'esforç no queda aquí. El vicepresident econòmic Rodrigo Rato
subratllà que l'Executiu ultima un acord amb les comunitats
autònomes per aconseguir l'equilibri pressupostari ple l'any
2001.
Rato, que repetí ahir al Congrés dels Diputats el ritual
d'entrega dels 53 toms que contenen el que constitueix l'autèntica
«espina dorsal» de la política econòmica de l'Executiu per a l'any
que ve, volgué deixar clar que la disciplina i la reducció del
dèficit públic, que quedarà limitat a l'1'3 per cent en el cas de
l'Estat el 1999, serà la pauta de la política pressupostària, que
comptarà amb uns ingressos de 17'4 bilions de ptes.
L'aprofundiment en el procés de consolidació fiscal, una altra
de les notes principals dels Pressuposts, recaurà en la contenció
de la despesa pública, que el 1999 creixerà un 3'8 per cent, 2'2
punts per sota del previst per a enguany.
I és que en aquest anhelat camí cap al manteniment de
l'estabilitat, el Govern intenta conjugar el ritme dinàmic de
creixement econòmic amb l'«intens» nivell de creació de llocs de
feina, que augmentarà durant el pròxim any un 2'8 per cent, cosa
que suposarà la creació de mil treballs diaris i «de millor
qualitat», precisà Rato. Els pressuposts de l'any u de l'euro
permetran a Espanya, segons s'encarregà de recalcar el
vicepresident econòmic, contemplar el futur amb una «major
confiança», tant en un escenari internacional «clar» com en una
època de turbulències financeres com l'actual.
Consolidació
Un escenari econòmic en el qual, no obstant això, l'equip
econòmic s'ha vist obligat a revisar la seva previsió de creixement
per a l'any que ve, a conseqüència de la crisi que sacseja les
economies internacionals. El Producte Interior Brut (PIB)
augmentarà un 3'8 per cent l'any que ve, una dècima menys que
l'inicialment previst per l'Executiu, encara que, una vegada més,
Rato va voler llevar ferro a les conseqüències de les tempestes
financeres assenyalant que els seus efectes seran «moderats» i que
es faran notar sobretot en el comerç exterior. La crisi serà una de
les causes que impulsin l'economia a no perdre el tren de la
competitivitat en un escenari de devaluació de les divises dels
països emergents. Per això, el Govern augmenta els recursos
destinats a la inversió en infraestructures, al capital humà i a la
investigació i desenvolupament tecnològic.
En la web del Ministeri d'Economia
i Hisenda es pot accedir al contingut dels pressuposts.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.