El president del Govern, José María Aznar, obtingué ahir del
líder del PNB, Xabier Arzalluz, la garantia que no utilitzarà la
pau per treure beneficis polítics. Després de la polèmica
desfermada quan va dir que el poble basc «no cap» en la
Constitució, Arzalluz aprofità per matisar les seves paraules i
separar clarament un eventual procés de pacificació d'un de reforma
institucional en el qual, de produir-se, serien presents tots els
partits i no només els nacionalistes. Encara que les discrepàncies
varen ser moltes, l'Executiu «celebrà» l'aclariment d'Arzalluz i
anuncià que Aznar convocarà immediatament el secretari general del
PSOE, Joaquín Almunia.
Després de dues hores de reunió, Arzalluz deixà clar que la seva
formació «mai» no farà res per treure profit polític d'aquest
procés. «Mai no posaré el preu que la Constitució faci qualque cosa
per aconseguir la pau», assenyalà. Així, explicà que el que va
voler dir en les Campes de Salburua, a Vitòria, durant la
celebració de l'Alderdi Eguna diumenge passat és que «som gent de
pau i no de guerra». Però assenyalà que, per suposat, mantenen
«seriosos desacords» històrics i doctrinals.
Acord
Entre aquests desacords està l'establiment del futur d'Euskal
Herria. En aquest sentit, deixant molt clar que són dos processos
diferents, apostà pel pla Ardanza "qüestió que plantejà a Aznar" i
la constitució d'una Mesa Basca per resoldre el tema polític. Però
assenyalà, davant el risc que l'inici d'aquestes converses
suscitassin un conflicte institucional, que en els encontres
d'aquest fòrum hi serien tots els partits amb representació a
Euskadi, amb PSOE, PP i HB inclosos. Així mateix, Arzalluz destacà
que no té «pressa» a iniciar un diàleg polític amb la resta de les
forces i que no ho associa amb la recerca de la pau. Incidint en la
validesa del «testament polític» del lehendakari, assenyalà que en
qualsevol cas, els plantejaments d'aquest diàleg haurien de
començar «quan sapiguem qui és qui», «quin pes té» i «en nom de
quants parla», és a dir, després de les eleccions basques del
proper 25 d'octubre.
«El president del Govern, després dels resultats electorals,
haurà de veure qui és qui», subratllà, i avançà que «més d'un
s'endurà una sorpresa». Arzalluz tampoc no descartà que el PNB
governi amb els partits no nacionalistes ni rebutjà un possible
suport parlamentari d'HB.
Arzalluz afegí que passat el temps necessari, en aquesta Mesa de
Partits es plantejaria la reforma de la Constitució.
HB El dirigent nacionalista "que assegurà que no havia plantejat a
Aznar la inclusió d'HB en aquest fòrum parlamentari encara que sí
està a favor d'això", assenyalà que tampoc no havien debatut
l'autodeterminació i la possibilitat que a través de la Disposició
Addicional Primera de la Carta Magna es reconegui aquest dret.
En aquest sentit, valorà les paraules del membre del Consell
d'Estat i un dels pares de la Constitució, Miguel Herrero de Miñón.
«Quan hi ha desigs de sortir d'un mal pas i hi ha consens, se cerca
la sortida que sigui», va dir Arzalluz, que assenyalà que si
aquesta tesi fos admesa «seria la solució de tot».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.