PSE i PP neguen que Arzalluz hagi mediat davant d'Aznar i l'insten que es jubili

Tant PSE com PP sortien així al pas de les revelacions d'Arzalluz, que «estrenà» el curs polític assegurant que ha mediat davant Aznar, a petició del PSOE, per cercar amb el PNB i l'Executiu «una solució» a la violència etarra de manera conjunta, un fet, que segons va dir, fracassà per la desconfiança del PP amb el principal partit de l'oposició.

En el tradicional míting del PNB davant els seus militants a Zarautz, Arzalluz confessà que en tres ocasions alts dirigents socialistes li encarregaren que, per la seva bona relació amb José María Aznar, parlàs amb ell, per comunicar-li que «el PSOE i el PNB estan disposats a parlar i entre els tres partits cercar vies de solució per al tema d'ETA, i que en cas que qualque cosa sortís malament, els tres correríem amb els riscs». Però Arzalluz assegurà que en totes les ocasions ell mateix estigué «xafardejant», però el PP es negà en no confiar en la lleialtat del PSOE.

Crític

Durant el míting, Arzalluz es mostrà especialment crític amb el PSOE, del qual assegurà que mai no arribarà «a cap acord que ens sigui a la vegada sustentat públicament». En aquest sentit, recordà la sentència del cas Marey, amb la seva condemna a Barrionuevo, i la firma de Felipe González com a advocat en el recurs davant el Tribunal Constitucional. «Per què ho ha fet està molt clar "asseverà", és un desig d'aturar en Barrionuevo el tema, perquè la següent instància ja sabem quina és, i tal vegada l'altra».

El president del PNB atribuí la «guerra bruta» al poder «omnímode» que tingué el PSOE mentre estigué en el Govern, quan «espantaren tots, jutges inclosos i dominaren els tres poders». La reacció no es va fer esperar i el mateix president dels populars bascs, Carlos Iturgaiz, s'apressà ahir a desmentir les paraules d'Arzalluz, al qual titllà de «calumniador i de dubtosa moral» per acusar, a més, el PP de témer que «ETA deixi les armes», segons assegurà divendres el líder dels penebistes a Zarautz. No quedaren aquí les desqualificacions, ja que Iturgaiz, en un comunicat, afirmà que amb aquestes declaracions el president del PNB posà «encara més» el PP en el punt de mira de la banda armada.

El dirigent popular recordà a Arzalluz que oblida que el que ell denomina «patriotes descarrilats» assassinen membres del PP a Euskadi, i criticà que «mentre molts viuen molt còmodes en aquest país, els dirigents i càrrecs públics del nostre partit ens veim obligats a anar contínuament mirant a esquerra i dreta, i sota els nostres automòbils». Després de deixar clar que els membres del PP són tan bascs com els del PNB, Iturgaiz reprengué amb duresa el líder nacionalista, a qui acusà de fer la comparació, a ulls d'ETA i d'HB, «que els bons són els del PNB i els dolents els del PP». L'allau de crítiques quedà allà perquè, després de remarcar el «cúmul de despropòsits» de les declaracions d'Arzalluz, Iturgaiz l'emplaçà que pel bé d'Euskadi el millor que pot fer el president del PNB és «jubilar-se de la política», de manera que doni pas a nous discursos que resolguin i no agreugin els problemes d'Euskal Herria.

Estrena del curs polític

Una acollida semblant tingueren les paraules d'«estrena» del curs polític d'Arzalluz entre els socialistes bascs. La portaveu adjunta del PSE, Rosa Díez, no escatimà els seus retrets al líder nacionalista, al qui, a l'igual que el PP, instà que es jubili al temps que considerà que les seves declaracions oscil·len des de «la mentida fins a l'insult». Per Díez, personatges com el president dels penebistes, «que no aporten res a la convivència haurien d'estar jubilant-se».

A més de negar de manera contundent que els socialistes demanassin al PNB una mediació davant Aznar en matèria de lluita contra ETA, la dirigent del PSE demanà a quines causes respon aquestes revelacions d'Arzalluz, un fet que atribuí en manera d'interrogació retòrica a la firma de qualque acord. «Estarà a punt de fer qualque cosa vergonyosa amb qualcú?», es demanà.

Aquesta anàlisi va ser igualment compartida pel secretari general dels socialistes bascs, Nicolás Redondo Terreros, que, després d'assegurar que les acusacions d'Arzalluz no tenen fonament, assenyalà que «no té per què salvar als socialistes la vida i no té per què ser qui decideixi, l'agost, quines fórmules de Govern són les més convenients».

El líder dels socialistes bascs es referí també als contactes entre HB i altres formacions polítiques, qüestió que desfermà ahir també la polèmica entre les diferents formacions polítiques basques.

I és que l'anunci del membre de la Mesa Nacional d'HB, Joseba Permach, que els canals de diàleg entre la seva formació i EA «estan oberts» i que també mantenen contactes amb altres formacions suscità tot un creuer de declaracions i especulacions.

Així, Redondo es mostrà convençut que IU està mantenint converses amb la coalició abertzale, al temps que els emplaçà, amb el PNB i EA, que expliquin «per què Herri Batasuna els ha fet una oferta pública».

D'altra banda, el conseller d'Interior del Govern basc, Juan María Atutxa, manifestà ahir que no pot aventurar que es produeixi una treva aviat, encara que confià que hi hagi una reflexió a ETA i el seu entorn que porti a la pau. Afegí que des de fa temps hi ha hagut reflexions en aquest món, però «no han prosperat perquè el so, el terrabastall, el sotragueig de les bales, de les metralletes, de les pistoles i de les bombes-lapa s'han imposat».

«Una vegada que véngui l'esperat i anhelat dia en què aquells que exerceixen la violència facin el pas ferm de dir que paren, confii que nosaltres caminarem amb molta més rapidesa del que poguessin estar caminant avui a Irlanda, i que la consolidació de la pau definitiva ocorreria amb més agilitat que en aquell poble», apuntà.