A l'edició 2022, la flama de la llengua recorre, durant els dies 22, 23 i 24 d'abril, 26 municipis de Mallorca.
LLUCMAJOR
La tercera jornada del Correllengua ha començat a les 9.30 hores a Llucmajor. «Avui Mallorca està de dol per la mort del Pare Josep Massot. És per això que el darrer dia del Correllengua és un homenatge a la seva memòria», ha indicat l’organització a través de les xarxes socials.
L’escriptor Miquel Bezares, un personatge emblemàtic del municipi, ha estat l’encarregat de llegir el manifest, acompanyat dels Dimonis de Capocorb, els geganters i els Xeremiers de sa Marina. Tot seguit, els voluntaris han començat la seva ruta.
CAMPOS
La següent aturada ha estat Campos. Aquí, quatre representants de la delegació de l’OCB Campos han llegit el manifest. En acabar, un bon grapat de corredors han posat rumb cap a Felanitx.
FELANITX
La flama per la llengua ha arribat a la plaça de sa Font de Felanitx a les 12.30 h, on l'esperaven ben animats. L'acte ha comptat amb una actuació de la batucada Espiatocats i una glosada. Finalment, Francisca Artigues ha estat l'encarregada de llegir el manifest.
PORRERES
Porreres ha estat la següent aturada del Correllengua. Una «gentada» esperava la flama per la llengua i l'han acompanyada fins al següent relleu. A dins el poble, quatre persones de l'Agrupació Cultural de Porreres han llegit el manifest.
En acabar, l'itinerari ha continuat cap a Vilafranca.
VILAFRANCA
La flama per la llengua s'apropa al final del seu recorregut. A Vilafranca, petits, grans i dimonis l'han rebuda. Després de celebrar la seva arribada, ha continuat fent camí cap a Manacor.
MANACOR
A Manacor l'han rebuda amb música i aplaudiments, fins a arribar a les mans del batle Miquel Oliver. Al municipi, la festa continua amb els concerts que se celebren aquest diumenge a les 20 h, al Parc Municipal. Vaivé, OR i Auxili seran els encarregats de posar fi a l'edició d'enguany del Correllengua.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Salut i ànims al-lots, la llengua sempre serà viva si no la deixam morir, és una obligació nostra, per molt que bramin españordos, gonellas, renegats i venuts per interessos comercials." En trobaren un boldró tot d'una els convenceren" (Biel Majoral) estic molt content de veure com la saba mallorquina se va regenerant i fa front l' Espiaña d'ultra dreta i la que no ho és que fa, miran empardalats damunt se figuera, som i serem i mai defallirem " visca la llengua i el nostro xerrar, parlar rallar,etc. Necesitam una república que ens faci costat, per arribar als Països Catalans. Ens diuen que no existeixen, vosaltres demostrau que son ben vius.