Símbols de Nadal que marquen tradició

El Nadal és una festivitat celebrada a centenars d'indrets d'arreu del món i, encara que podem dir que generalment el Nadal se celebra de manera semblant, cada lloc té les seves peculiaritats. Com totes les festivitats, el Nadal també té un gran nombre de símbols que, d'alguna manera, donen
sentit i continuïtat a aquesta festa tradicional.

L'any 2010 la UNESCO declarà la representació del Cant de la Sibil·la Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, segurament per l'interès d'alguns folkloristes d'arreu dels Països Catalans d'impulsar-ne la recuperació. A Mallorca, tanmateix, aquesta recuperació no ha estat mai necessària, ja que d'ençà de l'any 1230 no s'ha entès el Nadal sense la representació d'aquest teatre religiós.

Es tracta d'un drama litúrgic i cant gregorià que tengué una gran difusió al sud d'Europa fins que al segle XV el Concili de Trento el va voler fer desaparèixer. Considerat un ritu pagà, aquesta peça de teatre religiós que pronostica l'arribada del Messies i la fi del món es va anar deixant de representar a les esglésies, de manera que només es conservà intacte a Mallorca.

Representat abans de la missa del Gall o a les Matines de la nit de Nadal, actualment el Cant de la Sibil·la, el protagonitza un nin o una dona vestits d'aquest personatge endevinador del món pagà amb un mantell de seda i una espasa a la mà. La cançó que interpreta, habitualment a cappella, té l'origen en una melodia mossàrab amb un text traduït al català del segle XIII.

Aquesta profecia sobre la fi del món inicialment es cantava en llatí, però des del segle XIII es documenten versions en català, de manera que es tracta d'una de les primeres expressions poètiques en la nostra llengua. Així mateix, es té constància de la seva interpretació durant l'edat mitjana a Barcelona, Girona, Tarragona, la Seu d'Urgell, Vic, Montpeller o el País Valencià, on se'n conserven alguns fragments, alguns dels quals en llatí i occità.

Seguint amb els símbols nadalencs de tradició cristiana, cal destacar la figura dels Reis Mags d'Orient, que rememora l'escena en la qual els Reis Mags varen trobar Jesús seguint un estel que els va guiar i li varen regalar or, encens i mirra, i el veneraren.

Al calendari eclesiàstic del cristianisme occidental, aquest esdeveniment es commemora com la festa de l'Epifania, el 6 de gener. Es té constància que la primera colcada de Reis d'Orient als Països Catalans i, per tant, la més antiga és la cavalcada d'Alcoi, que data de l'any 1866. A Mallorca, en canvi, la colcada dels Reis no es popularitza fins ben entrat el segle XX, al voltant de l'any 1940.

Al voltant del segle IV va fixar-se el nombre de reis a tres, per analogia amb els presents. Més tard, els donaren el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar. El primer testimoni onomàstic el trobam a sant Apol·linar el Nou, en uns mosaics de Ravenna. Tradicionalment, Melcior es representat com un home d'edat avançada amb barba i cabells llargs i blancs; Gaspar és un home de mitjana edat amb barba i cabellera rosses; finalment, Baltasar és el rei negre, incorporat a aquesta tradició al segle XIV, i totalment assumit al XVI.