[ENTREVISTA] Angrill: «Les ràdios alternatives permeten que qualsevol pugui fer un programa»

Quins trets comuns tenen les ràdios alternatives mallorquines?
Bàsicament, són ràdios del tercer sector social sense ànim de lucre, però es diferencien d'altres com puguin ser Universitàries o d'ONG's perquè són completament independents i no tenen suport institucional. Tenen una organització horitzontal (menys jeràrquica) i moltes vegades autogestionada. També es diferencien perquè són participatives i sobretot tenen un discurs contrari al dominant o amb difusió de contracultura. Algun aspecte que sigui realment alternatiu als mitjans convencionals.

Sempre serà una bona etiqueta la denominació d''alternativa'?
Depèn del públic. Certes ràdios prefereixen emprar un terme com 'ràdio comunitària' que té una tradició pròpia. Ara bé, no té tant aquesta etiqueta de 'a la contra', tot i donar veu a les minories, les comunitats diverses, etc.

Un col·laborador d'una ràdio alternativa no només es posa davant el micro i després torna a casa; hi ha molt més darrere?
Com que és una organització implicada generalment en moviments socials, moltes vegades es fan altres activitats. També, moltes de les persones que hi participen no són ben bé periodistes; són gent que pràctica el periodisme ciutadà o simplement posa la música que li agrada fent programes experimentals. La gent sol fer el programa que li agradaria escoltar a ell.

Des dels anys 80 fins les xarxes i podcasts actuals, ha evolucionat molt la ràdio alternativa?
S'ha millorat en la digitalització,  ho fa tot molt més fàcil. Ja no cal instal·lar una antena, ho pots fer tot amb un ordinador, posant un podcast o, fins i tot, emetre en streaming. Ha canviat molt i ja no existeixen els impediments analògics. Ara bé, aquest tipus d'iniciatives han perdut molta vigència perquè internet s'ha menjat les grans qualitats que té la ràdio: ser un mitjà immediat i present a tot arreu.

Quines coses positives tenien els anys 80 que ara ja no es poden repetir?
A mi em fascina llegir les memòries de Jordi López de 'Radioactivitat' perquè és la 'moguda' d'una Palma que no existeix avui en dia. Un munt de grups emergents, un munt d'inquietuds que s'han perdut, que aquesta ràdio feia d'aglutinador. Muntava concerts i a més van funcionar com un segell totalment independent i underground. Tenia la gràcia del fer-ho 'tu mateix', de l'esperit del punk. Organitzar-ho d'una manera molt autogestionada i rebel. Però els temps canvien i no crec que el canvi només sigui cap a malament.

Quina participació hi ha tengut la dona en aquestes ràdios que comentes?
Malauradament hi havia molta menys participació de dones. Els hi costava més posar-se davant un micro i dirigir un programa. Afortunadament això va canviant. Bàsicament faltaven referents femenins a causa del masclisme que impera. La gran majoria de programes són conduïts per homes íntegrament.

En el llibre parles de ràdios que s'emmirallaven amb els moviments de la resta d'Europa i que sovint desafiaven tant 'llei' com 'moral', en quin sentit ho vols dir?
La legislació fins als anys 70 no permetia cap tipus de ràdio privada i era tot monopoli estatal. A partir dels anys 70 es liberalitza (primer França i Itàlia, el 78 a Espanya) i aleshores apareixen totes les emissores privades, tant comercials com no comercials. I les comercials van tenir una via legal, el concurs de freqüències. Ara bé, les ràdios que no tenien ànim de lucre no tenien via legal. Per tant, sempre hi ha hagut un conflicte amb l'Estat però també amb les altres emissores comercials que no volien que altres emissores que els hi robessin audiències i que no eren 'sèries' o no eren negoci. Sempre ha existit la lluita entre repressió i resistència. Des del punt de vista moral, com que són alternatives; moltes d'elles són de caràcter llibertari i els temes que parlen són autonomisme, ecologisme, feminisme, contra l'OTAN, contra les nuclears, anti religiosos, tot tipus de temes que no són còmodes per a l'establishment.

Per què han d'existir les ràdios alternatives?
Apareixen quan hi ha necessitat comunicativa, quan els mitjans públics no fan bé la seva funció, quan estan massa 'manipulats' o bé quan l'oferta comercial és massa monolítica i homogènia. Les ràdios alternatives permeten que qualsevol pugui fer un programa, que tengui accés a ràdio i pugui expressar les seves idees. En altres zones del món també ha servit per alfabetitzar la població. També ha servit, a Mallorca, per donar veu a moviments com el 15-M, per donar continguts en català, etc.

Analitzant el moment actual de les ràdios alternatives, és 100% positiu que tothom pugui fer ràdio des de casa seva i fer-ne difusió a través de les xarxes?
Per una banda està molt bé que tothom tengui aquesta oportunitat. Ara bé, el moviment es fragmenta de tal manera que és pràcticament impossible destacar. Quan apareixen moltes veus, n'hi ha unes que es mengen pràcticament tota l'audiència i les altres van retrocedint. És més difícil fer-se sentir.

Com a soci, quins trets comentes quan parles d'ONA Mediterrània?
Consider que és un cas de ràdio comunitària, perquè té les mateixes característiques d'aquests tipus de ràdios. Són ràdios que tenen la vocació de vertebrar una comunitat basant-se en unes minories, donar veu a una gent que no en té. És també un procés comunicatiu obert a participació.

Quins reptes actuals tenen les ràdios alternatives?
Tenen molts problemes. El principal és la precarietat. Existeix una manca recursos i són més males de gestionar. No pots exigir segons quins estàndards de rigor i professionalitat que sí que existeixen a les ràdios purament professionals. A banda d'això, la fragmentació d'audiències. Per la part positiva, és molt més barat i tenen opcions a ser veus totalment diferents dels models convencionals. Ara bé, el model de ràdio alternativa està en perill perquè no compensa el fet d'agrupar-se molta gent a fer un programa. Algunes ràdios històriques es mantindran però no crec que sorgeixi una gran onada. ONA Mediterrània és una excepció que sorgeix quan totes les altres decauen i arreplega a gent d'altres llocs, però no sé fins a quin punt podrà créixer perquè la massa crítica que hi ha a Mallorca és bastant limitada i és molt difícil eixamplar aquest cercle. És molt difícil sortir de l'àrea d'afinitat i arribar a un gran públic.