Retrat de Felip V exposat cap per avall al Museu de l'Almodí de Xàtiva per haver incendiat la ciutat el 1707

TW
3

Aquest dimarts, 25 d’abril, fa 310 anys de la batalla d'Almansa, que significà la pèrdua dels drets i les llibertats del País Valencià. 

Amb motiu d’aquella derrota, la societat valenciana ha assumit la data com una diada reivindicativa en la qual cada any se celebren multitud d'actes per commemorar i al mateix temps demanar que es tornin els drets perduts. Enguany, la manifestació es farà dissabte a les 18.00 i partirà de la plaça de Sant Agustí de la ciutat de València amb el lema ‘Ja n’hi ha prou. Per un finançament just’.

Així com a les Balears, al País Valencià, també hi és present el debat sobre si la Diada ha de ser fundacional o reivindicativa. El 9 d’octubre és la Diada oficial en què es commemora institucionalment l'entrada a la ciutat de València de les tropes de Jaume I l'any 1238. En canvi, el 25 d’abril, la vertadera Diada per a molts valencians, es recorda amb actes reivindicatius la Batalla d'Almansa, 1707, que va suposar la derrota de l’arxiduc Carles d’Àustria per les tropes de Felip V i l’ocupació del Regne de València, amb la consegüent pèrdua dels furs i la imposició dels Decrets de Nova Planta.

La batalla d’Almansa marca l'inici del llarg període de recuperació de la llibertat arrabassada que encara perdura.

CONSEQÜÈNCIES DE LA BATALLA

Les conseqüències polítiques de la derrota a Almansa foren decisives per a tots els Països Catalans: el consell d’Aragó, òrgan de govern dels regnes catalanoaragonesos, amb representació equivalent del Principat (amb Mallorca i Sardenya), del País Valencià i d’Aragó, fou abolit per la pragmàtica del 29 de juny de 1707. Però foren més greus encara per al País Valencià: l’estructura política per la qual s’havia regit com a país autònom durant cinc segles era anul·lada per la mateixa pragmàtica; les lleis de Castella passaven a regir-hi i el Regne de València esdevenia una dependència més del consell de Castella.