Noticias Relacionadas: Margalida Riutort, Càritas Mallorca: «La pobresa té rostre femení»

La directora de Càritas Diocesana de Mallorca, Margalida Mª Riutort , aporta a dBalears el seu punt de vista sobre la igualtat entre dones i homes a la societat. La treballadora social palmesana també analitza la situació de pobresa que viuen moltes persones a les Illes Balears.

dBalears: Aquest darrer any els polítics senyalen les millores econòmiques i socials que hi ha a la societat. Des de Càritas, veuen aquesta millora que tant proclamen?

Margalida Riutort: Fins ara havíem vist com les millores es traduïen a l’economia de gran escala, a xifres macro econòmiques i no es traduïen en una millora en la qualitat de vida de les persones i famílies amb majors dificultats. Tot i això a la memòria de l’any 2015 ja hi ha una petita davallada de persones ateses respecte de l’any 2014, però les persones i famílies ateses es troben en una situació més cronificada.

Aquest estiu hi ha feina o al manco la gent ha trobat algunes encletxes per seguir vivint i no dependre d’ajuda d’entitats o administracions. Però, des de Càritas Mallorca, no ens preocupa tant l’ara com el que passarà d’aquí a uns mesos, quan la temporada estiuenca hagi finalitzat. La feina és molta però precària i els sous pel treball no són gaire elevats i a tot això li hem de sumar l’increment dels preus especialment pel que fa a l’habitatge.

Tinc la sensació que malgrat tot el que s’ha viscut durant aquests anys de crisi no hem canviat gens el model.

dB:A quantes persones ajuden en l'actualitat?

M.R.: A la darrera memòria de Càritas Mallorca, presentada a principis d’estiu, parlàvem de més de 9.500 persones ateses durant l’any 2015, un 3’7% manco que l’any anterior. Aquesta dada fa referència a l’atenció feta pels professionals contractats i persones voluntàries a tota l’illa, amb un petit increment a Palma i una reducció en l’atenció als pobles, arribant d’aquesta manera a 5.095 persones ateses a la Part Forana i 4.467 persones ateses a ciutat.

dB: Respecte a la seva experiència a l'organització, hi ha el mateix risc d'exclusió i/o pobresa entre homes i dones?

M.R.: Des de Càritas hem observat com sempre la pobresa ha estat majoritàriament femenina, o millor dit, la dona ha estat la que més ha cercat ajuda per tirar endavant amb la família. Aquests anys passats de crisi hi va haver un creixement d'homes que sol·licitaven ajuda a Càritas, enfront d’un 51% de dones.

L'experiència ens diu que la dona és la que expressa la necessitat, la que té més dificultats, ja que també és la que assumeix majors responsabilitats familiars. Aquest darrer any s’han atès un 41% d’homes enfront d’un 59% de dones. I aquestes dades han anat evolucionant a poc a poc aquests darrers tres anys.

D’altra banda, el mercat laboral tampoc ha valorat suficient ni les tasques de criança ni d’atenció a les persones majors, dependents, i culturalment han estat les dones les que han assumit aquest paper. Les dones soles amb càrregues familiars ho tenen molt difícil si no tenen uns bons suports socials i econòmics per tirar endavant.

La pobresa té rostre femení, rostre de dona encara ara.

dB: Des del seu punt de vista, pensa que vivim a una societat que ofereix igualtat de condicions tant a homes com a dones? Respecte a la raça, continua havent-hi discriminació?

M.R.: No, crec que la igualtat de condicions no hi és. Encara ara hi ha sous diferents a tasques semblants; encara ara la dona és la que majoritàriament assumeix les responsabilitats familiars; encara ara ets mirada amb mals ulls si ets dona gitana, immigrant, especialment dels països del sud,...

A nivell cultural hi ha societats a les quals encara la dona té un paper sotmès a l’home. No se la considera amb la mateixa llibertat i dignitat. La dona i l’home, concebuts com a persones, tenen els mateixos drets i llibertats i la mateixa dignitat i hauríem de ser capaços d’educar des d’aquesta concepció.

Saber que un home i una dona no són iguals perquè cada un és diferent (físicament, psíquicament, culturalment...) però que ambdós tenen igual dignitat i poden exercir iguals responsabilitats, amb iguals capacitats.

dB: Què seria necessari per arribar a una societat en la qual tothom sigui igual sense importar raça i gènere?

M.R.: Crec que encara manca molta educació, no sols des de les escoles, sinó des del dia a dia, la premsa, la moda, els mitjans de comunicació, els polítics, la cultura, la música, el cinema, el treball ... manca posar en pràctica els valors que diem que creiem. Canviar cultures és cosa de moltes generacions i és responsabilitat de tots i totes.

Cal una major obertura de mires: conèixer els valors de cada ètnia, cultura, religió, tenir més present les emocions en el desenvolupament humà, recuperar molt més l’aspecte relacional i comunitari que ajuda a integrar i a desenvolupar-se com a societat. Ens queda molt camí per fer.

Magdalena Estelrich: «No s’ha de permetre el tracte que han rebut les dones a les informacions de Rio»

Josefina Salord: «La nostra cultura s'ha basat en la supremacia del món masculí»

#OnSónLesDones, una iniciativa que interpel·la els mitjans i a tota la societat

L'Associació Ona Mediterrània s'adhereix al manifest #OnSonLesDones